Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

2010

LA DEMOCRÀCIA INALTERABLE

El dia 13 de setembre, a Arenys de Munt, sembla que alguns ciutadans podran respondre a una pregunta política: si volen la independència de Catalunya o no. La iniciativa ha creat rebombori: els falangistes, l'advocacia de l'Estat, la vicepresidenta del govern espanyol i tutti quanti s'han apressat a protestar, al·legar il·legalitats, denunciar posicions inconstitucionals... A mi que em perdonin, però hi ha gent que té problemes molt greus dins de la mollera. És una simple pregunta. I si en una democràcia no es poden respondre preguntes, simples preguntes, és que alguna cosa funciona malament, molt malament.
Que consti: a mi em sembla molt bé que hi hagi gent que consideri que la independència de Catalunya és, no solament un insult, sinó que podria ser una catàstrofe per a tota la humanitat. Que consti, també: em sembla lògic que hi hagi que se senti profundament espanyola. La diferència és que a mi no em semblaria malament que ells organitzessin una consulta per a respondre…

ARTISTES I POLÍTICA: EL CAS DEL ROSTRE DE LA UAB

Incloc en aquest bloc algunes reflexions sobre un episodi viscut recentment a la meva universitat, el qual em permet exposar algunes consideracions d’ordre estètic i d’altres d’ordre polític. Allà va.


* L’artista cubà/nordamericà Jorge Rodríguez Gerada, en tant que artista resident a la UAB, va fer un mural a la plaça Cívica de la universitat: “El rostre de la UAB”, es va dir l’obra. Jorge Rodríguez té una àmplia trajectòria, primer com a artista urbà pels carrers de NY i, més tard, en la realització de dibuixos al carbó de rostres d’àmplies dimensions, persones del barri on està treballant, que insereix en edificis de les més variada etiologia. Aquí pot trobar-se més informació sobre l’origen i desenvolupament del projecte: http://creadorresidentuab.wordpress.com/


La imatge (quasi acabada) de l’obra original era aquesta:






















* Unes hores després que Jorge acabés el rostre, un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es trobava enmig de tot el conflicte del Pla Bolonya,…

LA FORÇA DE LA RAÓ

M'imagino que, ahir, molts van quedar decebuts: esperaven que la manifestació d'estudiants acabés en batalla. Però els estudiants van demostrar que no són aquests éssers amorfs que alguns col·legues professors es pensen, que tenen un alt registre imaginatiu i que, per sobre de totes les coses, tenen el convenciment que l'ordre establert se'ls ha posat d'esquena. La meva més cordial felicitació: un model de manifestació.
I després d'això, què passarà? Jo sé el que hauria de passar: que les autoritats universitàries i les autoritats polítiques obrissin les portes al diàleg i, d'una vegada per totes, poguéssim debatre el futur de la universitat pública. Molt em temo que el que acabarà passant és el de sempre: els polítics autoprotegint-se (si Esquerra Republicana recordés l'esperit amb el qual va obtenir aquella espectacular pujada de vots, faria fora avui mateix el nefand conseller Huguet) i els rectors i les rectores criminalitzant tots aquells que trepit…

EL PLA BOLONYA: LA DISCUSSIÓ IMPOSSIBLE (2)

Després de les càrregues policials del 18 de març, les primeres declaracions públiques del president de la Generalitat són per manifestar el seu suport als Mossos d'Esquadra i als Rectors de les universitats catalanes. Això, què vol dir? Que els Rectors sempre l'encerten? Que la policia catalana no s'equivoca mai? I que, en conseqüència, aquells que van ser colpejats per la policia s'ho mereixen? Fins i tot el famós nen de 10 anys que, segons diuen, també va rebre? Massa preguntes retòriques, ho sé.

Un ja arriba a trobar fins i tot normal que els qui ostenten un poder legalment aconseguit per la força dels vots, defensin d'altres individus que exerceixen el poder en d'altres càrrecs. El President comprèn els Rectors, els Rectors donen suport als Alcaldes, els Ministres... Ells amb ells es coronen, diu un vers del poeta Foix. El que és llastimós és que la resta de població s'ho empassi, no sense alçar la veu, és que ni discrepant en la intimitat del pensament…

EL PLA BOLONYA: LA DISCUSSIÓ IMPOSSIBLE

A propòsit de les salvatges càrregues policials que el 18 de març va fer la policia catalana contra estudiants, personal administratiu i professors (i tothom que passava per allà), se'm vénen al cap algunes pensaments, algunes sensacions... algunes pensacions.

En aquest link poden veure's algunes de les bàrbares accions policials: http://blip.tv/file/1891138

* Què fan les autoritats universitàries davant dels fets ocorreguts? Callar. El silenci sempre és l’arma dels pusil·lànimes. Els diaris expliquen que el portaveu d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (CE) ha qualificat com a "lamentable" la violència que es va viure a Barcelona en el desallotjament dels estudiants que estaven tancats a la Universitat de Barcelona per protestar contra el procés de Bolonya. I ha afegit que la Comissió està en contra de "qualsevol tipus de violència", en qualsevol lloc o per part de qualsevol individu. I els nostres Rectors? I els nostres Degans? Que no estan en co…