Ves al contingut principal

EL PLA BOLONYA: LA DISCUSSIÓ IMPOSSIBLE (2)

Després de les càrregues policials del 18 de març, les primeres declaracions públiques del president de la Generalitat són per manifestar el seu suport als Mossos d'Esquadra i als Rectors de les universitats catalanes. Això, què vol dir? Que els Rectors sempre l'encerten? Que la policia catalana no s'equivoca mai? I que, en conseqüència, aquells que van ser colpejats per la policia s'ho mereixen? Fins i tot el famós nen de 10 anys que, segons diuen, també va rebre? Massa preguntes retòriques, ho sé.

Un ja arriba a trobar fins i tot normal que els qui ostenten un poder legalment aconseguit per la força dels vots, defensin d'altres individus que exerceixen el poder en d'altres càrrecs. El President comprèn els Rectors, els Rectors donen suport als Alcaldes, els Ministres... Ells amb ells es coronen, diu un vers del poeta Foix. El que és llastimós és que la resta de població s'ho empassi, no sense alçar la veu, és que ni discrepant en la intimitat del pensament propi.

El president Montilla hagués pogut dir que els Rectors i els policies ho són perquè ho mana la legalitat vigent. Ningú no hagués discrepat. Però, immediatament, hagués pogut afegir que, potser, si de cas, de forma única i excloent, hi havia hagut algun error de càlcul, alguna estomacada de més... Tanmateix, potser els uns amb els altres es coronen perquè els fa por obrir aquesta escletxa: si el 18 de març algú del poder universitari o policial es va equivocar, s'obre un territori que, per als coronats, resulta paorós: us imagineu que algun diputat, pensant que el seu portaveu s'equivoca quan marca l'opció de vot dels del seu partit amb la mà aixecada i dos dits a l'aire (talment com ho fan els futbolistes disposats a llençar un córner), vota segons el que li dicta la seva consciència? Us imagineu que un policia, davant d'una persona que exerceix pacíficament el seu dret a manifestar-se, decideix no colpejar-la perquè, segons el seu criteri, els Rectors, els comandaments policials i el president d'un país s'han equivocat? Sí, és veritat, l'esquerda podria fer-se molt fonda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

BARCELONA, CAMBRILS, LES VÍCTIMES. UNA REFLEXIÓ DES DE LA COMMOCIÓ.

Escric per mi. I per qui vulgui llegir-ho, és clar. Necessito expressar les incerteses de tot plegat. Però no pretenc entrar en debat, ni donar lliçons. De fet, el meu cap és ple de molt poques veritats i, en canvi, de molts dubtes. Tot i no haver trepitjat encara Barcelona i Cambrils, llocs tan habituals en la meva vida, tinc una commoció interna. El que ha passat és molt gran, gran de greu, de bestial. Tan gran i greu com el que passa tan sovint a països molt allunyats dels nostres, i als quals dediquem poca atenció, perdó, els dedico poca atenció, no m’enganyaré a mi mateix. I tan gran i greu com el que ha passat a ciutats europees pròximes. Ara ens ha tocat a nosaltres. I per més que la raó em digui que el problema és global, que té raons econòmiques profundes, que no hem de subratllar la cosa domèstica nostra, no puc deixar de pensar en les Rambles, en el passeig marítim de Cambrils, fins i tot en el Walden. I, sobretot, en les víctimes que allà han caigut.
Perquè aquest és el pri…

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA

1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.
2.Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).
3.Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.
4.Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.
5.Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.
6.Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.
7.Jo vull la independència grà…

LA REPÚBLICA DE LES ARTS

Ara, que som en campanya electoral, ofereixo el meu programa cultural a qualsevol partit polític que vulgui fer servir la cultura per a transformar la societat. Els qui la volen per lluir, entretenir, apoderar i anar a inauguracions, que rebentin! El text sorgeix d'un encàrrec de la revista "Artiga": com pensar la cultura en una nova república. En aquest enllaç podeu trobar la revista en pdf: http://www.artiga.cat/artiga/artiga32.pdf L'artista Ana DMatos té un altre text en el mateix bloc que podeu trobar aquí:  http://www.anadematos.com/index.php?/ongoing/noticias-/




LA REPÚBLICA DE LES ARTS
No ha de ser una utopia. Una república on la cultura sigui la columna on s’edifiqui un nou país. No en l’economia (almenys, no en la productivista); no en el militarisme nauseabund; no en la competitivitat per aconseguir el no res. No ha de ser una utopia. El primer és creure en el que fem, en l’art i en la cultura com a instrument, més enllà de la nostra feina particular. Creure en la …