Ves al contingut principal

LA DEMOCRÀCIA INALTERABLE

El dia 13 de setembre, a Arenys de Munt, sembla que alguns ciutadans podran respondre a una pregunta política: si volen la independència de Catalunya o no. La iniciativa ha creat rebombori: els falangistes, l'advocacia de l'Estat, la vicepresidenta del govern espanyol i tutti quanti s'han apressat a protestar, al·legar il·legalitats, denunciar posicions inconstitucionals... A mi que em perdonin, però hi ha gent que té problemes molt greus dins de la mollera. És una simple pregunta. I si en una democràcia no es poden respondre preguntes, simples preguntes, és que alguna cosa funciona malament, molt malament.
Que consti: a mi em sembla molt bé que hi hagi gent que consideri que la independència de Catalunya és, no solament un insult, sinó que podria ser una catàstrofe per a tota la humanitat. Que consti, també: em sembla lògic que hi hagi que se senti profundament espanyola. La diferència és que a mi no em semblaria malament que ells organitzessin una consulta per a respondre les més inimagnables preguntes.
Perquè, per mi, preguntar no és cap ofensa. I, per tant, respondre, no és més que una simple cortesia.

Comentaris

  1. Que bueno ver que este blog continua activo :)

    Estoy totalmente de acuerdo, una consulta es simplemente eso, y, en este caso, y comparandolo con el arte, es una manifestación de un pensamiento.
    Pero el problema está en que esta consulta no estaba dentro de la legalidad.
    Y entramos en el eterno dilema: Libertad de Expresión versus Ley TodoPoderosa.
    Y el pez que se muerde la cola....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

BARCELONA, CAMBRILS, LES VÍCTIMES. UNA REFLEXIÓ DES DE LA COMMOCIÓ.

Escric per mi. I per qui vulgui llegir-ho, és clar. Necessito expressar les incerteses de tot plegat. Però no pretenc entrar en debat, ni donar lliçons. De fet, el meu cap és ple de molt poques veritats i, en canvi, de molts dubtes. Tot i no haver trepitjat encara Barcelona i Cambrils, llocs tan habituals en la meva vida, tinc una commoció interna. El que ha passat és molt gran, gran de greu, de bestial. Tan gran i greu com el que passa tan sovint a països molt allunyats dels nostres, i als quals dediquem poca atenció, perdó, els dedico poca atenció, no m’enganyaré a mi mateix. I tan gran i greu com el que ha passat a ciutats europees pròximes. Ara ens ha tocat a nosaltres. I per més que la raó em digui que el problema és global, que té raons econòmiques profundes, que no hem de subratllar la cosa domèstica nostra, no puc deixar de pensar en les Rambles, en el passeig marítim de Cambrils, fins i tot en el Walden. I, sobretot, en les víctimes que allà han caigut.
Perquè aquest és el pri…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA

1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.
2.Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).
3.Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.
4.Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.
5.Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.
6.Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.
7.Jo vull la independència grà…