dissabte, 5 de setembre de 2009

LA DEMOCRÀCIA INALTERABLE

El dia 13 de setembre, a Arenys de Munt, sembla que alguns ciutadans podran respondre a una pregunta política: si volen la independència de Catalunya o no. La iniciativa ha creat rebombori: els falangistes, l'advocacia de l'Estat, la vicepresidenta del govern espanyol i tutti quanti s'han apressat a protestar, al·legar il·legalitats, denunciar posicions inconstitucionals... A mi que em perdonin, però hi ha gent que té problemes molt greus dins de la mollera. És una simple pregunta. I si en una democràcia no es poden respondre preguntes, simples preguntes, és que alguna cosa funciona malament, molt malament.
Que consti: a mi em sembla molt bé que hi hagi gent que consideri que la independència de Catalunya és, no solament un insult, sinó que podria ser una catàstrofe per a tota la humanitat. Que consti, també: em sembla lògic que hi hagi que se senti profundament espanyola. La diferència és que a mi no em semblaria malament que ells organitzessin una consulta per a respondre les més inimagnables preguntes.
Perquè, per mi, preguntar no és cap ofensa. I, per tant, respondre, no és més que una simple cortesia.