Ves al contingut principal

LITERATURA: PLAGIS I USURPACIONS

El nou any neix, com tots, amb trets similars al que ens va deixar. En el terreny de la cultura, voldria referir-me als ressons socials de la literatura, és a dir, a la socialització dels productes fets per aquells que ens dediquem a l'ofici d'escriure. És una anècdota, si es vol, però no precisament engrescadora, al meu entendre, no augura que el 2010 pugui ser millor que el d'abans.

El fet és que el darrer número de la revista L'Avenç ha publicat una crítica del llibre "Contrabandistes de la llibertat", d'Assumpta Montellà, editat per Ara Llibres. L'autor de la ressenya, Francesc Vilanova, acusa l'autora d'usurpar treballs d'altres sense citar-ne la procedència, escrit d'una altra manera, que Montellà ha plagiat obres que ja ha havien tractat el tema del seu llibre, que la seva aportació és nul·la si no mesquina. En els cercles universitaris ja havíem sentit comentaris o sospites similars, però ara, quan una revista que s'ha guanyat la reputació a través d'una llarga trajectòria, fa públic de manera raonada i incontrovertible el delicte intel·lectual es fa estrany el silenci. Aquest silenci a què ens tenen acostumats els polítics i que s'ha acabat per contagiar al món de la cultura. Estem esperant a què Montellà es defensi, o es disculpi, o prometi solemnement que no tornarà a publicar mai més res. Però, la veritat, allò que jo més desitjaria és que l'editorial, Ara Llibres, expliqui què pensa fer amb el volum, destruirà tots els exemplars?, es disculparà amb els lectors?, donarà compte del procés d'edició del llibre i de com pot ser que ningú sospités de l'usurpació? O potser sí que sospitaven, més encara amb el precedent immediat de Montellà, que havia publicat un text sobre les dones republicanes a l'exili i la Maternitat d'Elna que ja havia estat acusat de plagi? Una editorial (o, ben mirat, una empresa mediàtica com Grup Cultura 03), que va néixer amb la voluntat de "fer país", hauria d'explicar si, segons les seves directrius, el país pot admetre o fomentar el pillatge, l'usurpació, el furt, el robatori de les idees.

Ja dic que pot semblar anecdòtic, però si no hi ha pronunciaments dràstics el delicte es perpetua, he comprovat a internet que l'autora fa presentacions del seu llibre, és a dir, l'obra es socialitza i, amb ella, la misèria intel.lectual que, si no queda sòlidament desmentida, arrossega amb ella.

Comentaris

  1. Quan era petita ja preguntava a classe la procedència, " i això qui ho ha dit?". Si una cria ja no tolera menjar-se les coses com si fos un autòmata com no ho faran les editorials, empreses etc..
    Sembla que aquesta costum de no donar el autor o el origen de una declaració abrigui a un munt de ignorants o malintencionats. Soc feliç quan puc saber d'on venen les paraules, fets, frases etc..,,em dona una sensació alliberadora...
    Ser causa vs. efecte..una gran diferencia.

    I també:
    "Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído."
    Jorge Luis Borges

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquesta informació. No en sabia res i ara ho he anat esbrinant. No canviaré el meu post, doncs ja fa temps i ara no retreu res fer-ho, si més no fins que no hi hagi una certesa confirmada.
    Merci.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA REPÚBLICA DE LES ARTS

Ara, que som en campanya electoral, ofereixo el meu programa cultural a qualsevol partit polític que vulgui fer servir la cultura per a transformar la societat. Els qui la volen per lluir, entretenir, apoderar i anar a inauguracions, que rebentin! El text sorgeix d'un encàrrec de la revista "Artiga": com pensar la cultura en una nova república. En aquest enllaç podeu trobar la revista en pdf: http://www.artiga.cat/artiga/artiga32.pdf L'artista Ana DMatos té un altre text en el mateix bloc que podeu trobar aquí:  http://www.anadematos.com/index.php?/ongoing/noticias-/




LA REPÚBLICA DE LES ARTS
No ha de ser una utopia. Una república on la cultura sigui la columna on s’edifiqui un nou país. No en l’economia (almenys, no en la productivista); no en el militarisme nauseabund; no en la competitivitat per aconseguir el no res. No ha de ser una utopia. El primer és creure en el que fem, en l’art i en la cultura com a instrument, més enllà de la nostra feina particular. Creure en la …

LA PEDRERA I LES BONES PRÀCTIQUES

La convulsió política ha ocultat problemes quotidians en el món de la cultura. La convulsió política tornarà, per tant, m'apresso a explicar un cas que em resulta inversemblant que es produeixi dins d'una institució con la Fundació Catalunya La Pedrera. Ara hi vaig.

Abans, però, un recordatori d'un altre problema gravíssim que la cultura està arrossegant: la vaga de totes les treballadores i els treballadors de l'empresa Ciut'art, empresa que rep diners de les institucions culturals catalanes i que, al seu torn, malpaga (o explota) els joves que contracta. Aquests joves treballadors fa molts dies que han estat en vaga al MACBA, ho segueixen estant a l'Arxiu Històric i han començat fa pocs dies a la Fundació Joan Miró . És molt preocupant que les institucions públiques no facin res, no es posin al costat d'immediat de situacions d'injustícia preclara com aquestes.

I ara, un altre assumpte lleig. A La Pedrera ara mateix hi ha una exposició dedicada a Joa…

ESTOY DE ACUERDO CON INÉS ARRIMADAS. SOBRE EL MITO DE LA FRACTURA SOCIAL

Inés Arrimadas se pasó la pasada campaña electoral diciendo que quería ser la presidenta de todos los catalanes. Y, ahora, se queja de que su pronóstico es que el nuevo gobierno de Cataluña no gobernará para todos los catalanes. Estoy de acuerdo con ella: el propósito de todo gobernante es tomar decisiones tanto para los que lo votaron como para los que no lo votaron. No miento: hace años, el concejal de cultura del ayuntamiento de Cornellà de Llobregat, al que no nombro porque murió joven, se dedicó a hablar mal de mí de forma persistente y en lugares públicos. Fui a ver al alcalde de entonces, Pepe Montilla, y le pregunté si ese concejal no era también mi concejal, a pesar de que todo el mundo sabía que yo no les había votado, y por tanto me debía un respeto como ciudadano. Montilla me dio la razón y me dijo que hablaría con él para que no volviera a suceder (lo de hablar mal de mí en público, en privado el político puede hacer lo que le plazca). Sí, Arrimadas tiene razón: el propós…