Passa al contingut principal

FERRAN MASCARELL I EL CoNCA. REFLEXIONS URGENTS


Davant de la dimissió quasi unànime dels membres del plenari de l’actual Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el conseller Mascarell ha dit, segons recullen els mitjans, que la seva obligació és fer política cultural, "es lógico que los que hacemos políticas públicas podamos participar en la definición de esas políticas públicas", sembla que ha afirmat. Voldria fer dues reflexions d’urgència. La primera: segons aquesta visió tan utilitària de la democràcia, com que ell ara mana, canvia les lleis segons els seus criteris. Però, per la mateixa regla, el pròxim Conseller de Cultura podrà tornar a variar aquestes lleis per fer la seva pròpia política. No? Per tant, estem sotmesos als capricis, perdó, a les polítiques dels il•luminats, ai, perdó, dels consellers que ens vagin tocant en sort. Faig broma, però la cosa és molt seriosa, quasi tràgica. Sobretot si retrocedim una mica en el temps. I aquesta és la segona reflexió. Hem de recordar que el senyor Mascarell és Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè, abans que li oferissin el càrrec a ell, tres persones havien declinat l’oferiment que els havia fet el president Artur Mas. És a dir, si Imma Tubella, Rosa Maria Malet o Mònica Terribas haguessin acceptat el càrrec, ara Catalunya potser podria tenir un CoNCA més fort i decisiu, o potser l’haguessin eliminat del tot, o qui sap si haguessin decidit atorgar totes les subvencions segons un sorteig públic enmig de la plaça de Catalunya... Un cop més, riure per no plorar, la política cultural d'un país a l'atzar de les conjuntures més imprevisibles. Aquí se m’apareixen dues conclusions també d’urgència: primera, a Artur Mas la cultura li importa molt poc perquè deixa fer “polítiques públiques” al seu quart candidat malgrat que sap que bona part del sector cultural hi està en contra; i segona, el moviment dels indignats té tota la raó, aquesta democràcia és com una muntanya russa on els partits i els individus que els partits designen fan allò que volen sota la presumpta legitimació que els atorguen els vots que alguns ciutadans van dipositar en una urna una tarda assolellada (o molt emboirada) de diumenge.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELEGIA PEL DESNONAMENT DE LAURA ROSEL. TV3, LA PERMANENT ESTUPIDITZACIÓ

"LA TELEVISIÓ ÉS EL MIRALL ON ES REFLEXTEIX LA DERROTA DE TOT EL NOSTRE SISTEMA CULTURAL." (Federico Fellini)

TV3 ha fulminat Laura Rosel com a presentadora d'un dels pocs programes (“Preguntes freqüents”) que desentonaven de la banalització que presideix des de fa tants anys la graella de la televisió catalana. Què ha fet malament, Laura Rosel? El problema no és d’audiències, ben al contrari, ella ha fet pujar la ràtio que tenia el programa quan el va agafar. Tenint en compte que les indústries culturals, com la televisió, el primer que miren és el benefici, el lucre, la resposta l’haurem de buscar en un altre lloc. Quin? La política, la ideologia poruga que la televisió catalana demostra com a reflex de la covardia explícita d’aquells partits que diuen que ens portaran a una República, però no fan res per a corroborar-ho.
No m’equivoco, no; no penseu que és una sortida de to de les meves. Tret dels noticiaris, la programació de TV3 està farcida de programes frívols, que …

LA FUNDACIÓ MIRÓ COM A SÍMPTOMA DOLORÓS. Quan el museu cuida més les obres d’art que les persones

ALGUNAS (DE MIS) VERDADES SOBRE JAUME PLENSA