Podria semblar un funeral, i aquest
text una necrològica, però no és pas cert: en Jordi Jané és viu, molt viu. Però
el diari on exercia la crítica circense des de fa trenta-quatre anys (34!!!,
posem-hi signes d'admiració compulsivament) li impedeix que continuï desplegant
la seva professió. Motius ideològics? En Jordi ha traspassat alguna frontera
deontològica? No, senyores i senyors, la raó per la qual ell (i suposo que
d'altres escriptors) ha estat apartat de les pàgines del diari El Punt Avui és que la
direcció d'aquella empresa ha decidit prescindir de col·laboradors
externs. Ell mateix ho explica en el que,
si ningú ni hi posa remei, serà el seu últim article en aquell diari: http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/556337-dhorrors-i-amargors.html
Per tant, sembla que els motius serien econòmics. Ho escric en condicional
perquè tots sabem que el que ha pagat tradicionalment el diari Avui als seus col·laboradors
ha estat una misèria. En tot cas, jo no m’entretindré a refutar els arguments
bastards que fan que la crisi econòmica derivi en una crisi moral, en crisi
cultural de primer ordre. Tampoc se m’escapa que alguns personatges del petit
món del circ català s’alegraran de la notícia. En Jané ha practicat la crítica amb
criteri, i el país —i, més encara, alguna gent del sector circense català— molt
sovint no sap veure més enllà de l’elogi immediat i incondicional. Allà ells
amb el seu orgull limitat. Per cert, els qui interpretin aquest post meu com a
un simple acte d’amistat, tornaran a cagar-la, amb perdó. Perquè és tan cert
que ell i jo som amics, per això he posat aquesta fotografia del Primer
Festival de Pallasses d’Andorra, el maig de 2001, com que m’he barallat per
qüestions professionals amb poca gent amb el fervor i la ràbia amb què ho he
fet amb en Jordi. Però aquesta no és la qüestió, això no va d’afers provinents
de l’ego.
Aquí, el que és necessari emfasitzar
és que la trajectòria professional de Jané com a crític i analista de circ ha
anat en paral·lel a la pròpia història del circ a Catalunya. I que els seus
textos i les possibles polèmiques que hagin generat han ajudat, i molt, a
dignificar una pràctica artística. I a fer-ho, alhora, amb una preocupació
especial perquè aquesta pràctica artística esdevingués una part consubstancial
de l’engranatge cultural català. Qui no vulgui veure que la seva contribució ha
estat fonamental en diversos fets com la creació de l’APCC (Associació de
Professionals del Circ de Catalunya), el fet que el circ obtingués un
reconeixement individualitzat en els premis nacionals de cultura del país, en
què les institucions culturals preparessin exposicions i publicacions sobre la
matèria..., qui no vulgui acceptar, deia, que en totes aquests coses i en
moltes d’altres, la seva contribució ha estat cabdal, és que és un miserable.
Això, però, no vull que sigui el
to d’un text necrològic. M’espanta que, un cop més, el silenci d’un país, de la
seva gent, deixi passar la situació sense queixar-se, sense buscar solucions.
Que la direcció del diari El Punt Avui
reconsideri la qüestió, que un altre diari català s’apressi a demanar la col·laboració
de Jordi Jané, que la Junta Directiva de l'APCC demani explicacions... no sé exactament què hem de fer, ho confesso, aquesta època ens
està sumint en la més absoluta perplexitat. Sembla que vivim en "la comoditat de la misèria", és a dir, anem considerant que les coses que passen només són petites gotes de pluja. Però a la cultura catalana li estan caient tantes gotes
que ens estem ofegant sense adonar-nos-en. I per bé que el circ, tradicionalment, ha estat foragitat dels fastos de l'alta cultura, és una part indestriable de la cultura catalana crítica que neix amb la transició. I en Jordi Jané n'és el màxim exponent en la part teòrica, reflexiva i crítica.
RAMON MUÑOZ FARRENY (BARCELONA)
ResponEliminaKAROLI
Ès un dia molt trist ,quan a un art se li priva dels seus critics i de les seves reflexsiones, és que no anem per bon camí ,jo diria que és el principi de la fi ,qui posara sobre el paper les impressions que a tots ens culturizan ,senyor director, és com si a vostè li llevessin la tinta de les seves maquines i el seu periodic sortis sense lletres, els critics
son necessàris ja que et fan pensar.
Gràcies Jordi Janè
pel teu treball en bé del circ tants anys de lluita en bé del circ és injust que acabin axi fa uns dias en el blog a mi m' agrada el circ ja
publiquica un comentari preguntanme el perquè de tanta absència en la premsa sobre circ ,em dol i el que et puc dir és que tens un blog a la teva disposicio per continuar amb el teu treball , si ho comprenc no sera el mateix però el que és injust és fer callar a les persones la llibertat de Expresio és lo ultim que ens poden treura,
gràcies Jordi i Sr director hi ha altres parts de la seu periodic que les podria suprir i fer la vida mes alegre als de mes.