Aquest matí, quan he entrat a la facultat de Lletres de
la Universitat Autònoma de Barcelona, he sentit olor de pintura. M’ha estranyat
perquè fa poques setmanes, a pesar que les retallades semblaven indicar que no
era cap prioritat, ja havien pintat totes les parets de la facultat. Ara ho han
tornat a fer perquè el Deganat volia esborrar totes les pintades que els
alumnes havien fet fa uns dies en una jornada de protesta. Alguna de les
pintades eren divertides, originals, una d’elles l’hagués volgut fotografiar,
deia “Muchos parados para tan pocas barricadas”, molt simptomàtica del que pot
passar en aquest país, en el país veí i, per inclusió, en les nostres aules.
Eren pintades de reivindicació, eren la veu dels estudiants. I la Degana i el seu equip les han volgut esborrar. Ara, les nostres parets tornen a estar —aparentment—immaculades, els dirigents universitaris volen que els nostres centres siguin com hospitals, asèptics, tot blanquets, potser fins i tot pensen posar senyals qu…
Eren pintades de reivindicació, eren la veu dels estudiants. I la Degana i el seu equip les han volgut esborrar. Ara, les nostres parets tornen a estar —aparentment—immaculades, els dirigents universitaris volen que els nostres centres siguin com hospitals, asèptics, tot blanquets, potser fins i tot pensen posar senyals qu…