Passa al contingut principal

AUDIÈNCIES I CULTURA (TELEVISIÓ i MUSEUS)

"L’èxit en la societat actual és una qüestió de quantitats: número de còpies d’un disc, de visitants en una exposició, de llibres venuts. És aquí on mana el mercat, però el mercat ignora que el que importa de l’art és la seva vida subterrània, allò que passa quan una persona es veu afectada pel que ha vist, ha escoltat, ha llegit. Aquesta persona ja deixa de ser la que ha estat, pot actuar de manera diferent. Però és això, precisament, el que no es pot quantificar. Aquests minúsculs canvis que l’art desencadena no són ni tan sols fàcils d’explicar."
John Berger



Us en recordeu? La Conselleria de Cultura, després de suprimir el projecte que Vicenç Altaió i el seu equip havien portat a terme amb l'Arts Santa Mònica, van anunciar un nou cicle per al centre. Va dir que el nou SantaMònica seria un lloc d'encontre de la creativitat. I una de les estratègies que volien posar en marxa era la col·laboració de la televisió, de TV3, i més concretament de la periodista Bibiana Ballbè. (La imatge d'aquí dalt és del dia de la presentació d'aquest nou projecte, amb el Conseller Mascarell assegut a la taula, franquejat per Conxita Oliver i Jordi Sellas, i amb la Ballbè asseguda a la primera fila del públic.)

Ha passat el temps. I el nou projecte de Santa Mònica encara no sabem en què consisteix. Es va cancel·lar el programa de connexió entre art i ciència que en el període anterior havia marcat una de les directrius del centre; es van suprimir metres quadrats d’exposició ja que la planta baixa de l’edifici havia de servir com a una mena de plató televisiu; es va cancel·lar el programa d’exposicions de revisió històrica de l’art i la cultura catalanes… Això últim perquè se suposava que aquesta tendència de repensar el passat era poc moderna, atès que el nou Santa Mònica s’anunciava com a un indret de trobada de la creativitat més actual en tots els seus formats (no podem oblidar aquella desafortunada referència als DJ catalans de més renom) i que ja hi havia d’altres institucions que s’encarregaven d’aquest paper diguem-ne historicista, encara que, des de la Conselleria, mai no van concretar quins eren aquests centres que  podien allotjar projectes sobre art, literatura, dansa, circ o ciència, per esmentar alguns àmbits.


Aviat farà un any que el conseller Mascarell va anunciar aquell canvi. Aleshores, vaig manifestar la sospita que l’estratègia era estrictament destructora. I que si m’equivocava, seria el primer en aplaudir la reforma. Però la reforma no en mereix d’aplaudiments. Ara per ara, sabem poques coses. Però n’hi ha una que m’interessa destacar: el nou programa de la Bibiana Ballbè, “Caràcter”, sembla que està sent un fracàs absolut. Almenys així ho diuen els índexs d’audiència televisiva. Les quotes de pantalla d’aquest programa a Catalunya han anat des del 0,4% del dia de l’estrena (9 de març) fins a un 0,8%, el seu put màxim (13 d’abril). I el 30 de març va assolir un 0,0%, segons els índexs oficials. Hem de pensar que un zero per cent d’audiència suposa uns 1200 espectadors, mentre que un 0,2% (assolit el 23 de març i el 6 d’abril) venen a ser uns 5000 espectadors. Fins i tot en el seu màxim registre, el número d’espectadors del programa és sensiblement baix.

Ja m'imagino que alguns dels qui hagin llegit fins aquí començaran a dir que estic obsessionat amb la periodista. Però s’equivoquen. Perquè, malgrat aquesta audiència tan baixa, tan estratosfèricament baixa, si se’m permet l’oxímoron, jo crec que el programa ha de continuar en antena. I no és cap broma. Qui hagi llegit algunes intervencions meves en aquest mateix bloc sabrà que discrepo en absolut del concepte de cultura i de tractar la cultura que la periodista practica en les seves intervencions televisives. Ja ho he escrit i ho corroboro: és un exemple de banalitat que no concorda amb el que per mi ha de ser la difusió de la cultura i del pensament, també a la televisió. Però no se m’escapa que ella ha estat objecte d’operacions polítiques ben verinoses, encara que aquí tothom és responsable dels seus actes. Primer que res, des de la pròpia televisió catalana: posar els programes culturals de la cadena (el “Caràcter” de la Ballbè i “Via llibre”) en diumenge a la nit, competint amb el “Salvados” i amb pel·lícules diverses és ensorrar-los precipitadament. Així les coses, el programa “Signes del temps”, de caràcter religiós, sol tenir un 3,5% de quota de pantalla, no crec que sigui per la fidelitat al programa dels devots cristians, sinó perquè s’emet en diumenge al matí i per la cadena principal. Diguem-ho clar: als dirigents de TV3 la cultura els importa el mateix que a Telecinco o a Antena3, és a dir, res. I la Bibiana Ballbè no és més que una coartada per ells. En aquest sentit, no sé si la solució és carregar-se el programa per baixíssima audiència o que abans suprimeixin algun d’aquests concursos melosos de “la nostra” que tants èczemes fan aparèixer a alguns espectadors sensibles.

En última instància, el que a mi m’interessa saber és si Ferran Mascarell pensa trencar la seva participació en aquest programa, fruit del conveni subscrit entre la CCMA  i la Conselleria de Cultura. Només cal veure que la gràfica del programa “Caràcter” i la nova gràfica del centre Santa Mònica volen despertar connexions. No està de més recordar, també, que Jordi Sellas, abans de l’estrena del programa, va dir que  "pel Departament de Cultura és una notícia excel·lent que es faci un programa d'aquestes característiques culturals". I que, des de TV3, per subratllar la connexió del programa de la Ballbè amb la Conselleria i, més precisament, amb el centre cultural deien que "L'Arts Santa Mònica és un centre de centres. És una finestra de finestres de creativitat”, aquestes frases que no diuen res, però que ens fan veure el registre de frivolitat publicitària en què es mouen alguns personatges dels mass-media.


Mascarell ha insistit manta vegades en la rendibilitat de la cultura, en la necessitat que els museus tinguin molts visitants. Un dels motius que es van adduir per trencar amb el vell projecte de l’Arts Santa Mònica era que tenia pocs visitants. Doncs, que es miri les quotes de pantalla del programa “Caràcter” i que es posi d’acord amb ell mateix: o es treballa amb rigor per la cultura, per aquesta vida subterrània de l’art de què parla John Berger, o aleshores que cancel.li tot tipus de projectes que no tinguin, pel cap baix, l’audiència de la missa dels diumenges.


Jo, personalment, aposto per una via mixta entre la vida subterrània de l’art i la seva màxima socialització. Però, per a fer-ho, intueixo que es necessita menys apel·lacions a la modernitat, al talent i a la innovació permanent i confiar més en el periodisme cultural de sempre, crític i  divulgador, alhora. I confiar, també, és clar, en els protagonistes vertaders del sector cultural, que no són —no han de ser— els gestors, els polítics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Bibiana Ballbé com a símptoma. ¿La cultura de la riota?

No conec la Bibiana Ballbé. I no hi tinc res en contra. Vagin per endavant aquests aclariments. Però la prenc a ella com a símptoma d’una mena de síndrome que tal volta s’estigui apoderant en els darrers temps de l’àmbit cultural català en el seu terreny institucional: en podríem dir la cultura de la riota o, potser, la síndrome de la frivolitat. M’explico. Fa pocs dies s’acaba de confirmar que la periodista Bibiana Ballbé col·laborarà en el nou projecte de centre cultural de Santa Mònica, a Barcelona. Ara sabem que només hi col·laborarà, fa uns dies s’havia dit que havia de dirigir el centre, corre el rumor intens que ella ja ho havia anunciat als seus íntims, però que la conselleria es va fer enrere. Diuen que la seva participació en la nova trajectòria de Santa Mònica ha de consistir en “indagar en nous formats que expliquin la cultura de forma innovadora”(sic). Explicar la cultura de forma innovadora? Però és que la cultura s’ha d’explicar, jo pensava que més aviat es transmet

JAVIER MARÍAS, ¿DÓNDE ESTABAS CUANDO TE NECESITÁBAMOS?

El problema español está tocando fondo. Digamos que el proceso soberanista en Cataluña está provocando que todos tengan que pronunciarse. Sí, ahora ya es el momento de tomar posiciones porque los que pensaban que eso del “derecho a decidir” era un ligero tactismo de los partidos políticos están comprobando su error. Si hubiesen vivido en Cataluña se habrían dado cuenta de que, desde el 11 de septiembre de 2011, los partidos políticos están rezagados respecto a la sociedad catalana. Se habrían dado cuenta, no tanto en la Cataluña interior, mayoritariamente catalanista de siempre, sino en el antiguo “cinturón rojo”, dónde yo vivo, en esos feudos tradicionalmente socialistas (por dejación de los viejos “psuqueros”, por cierto), esos en los que gente como el alcalde Antonio Balmón luce un espíritu claramente antidemocrático, de que en los últimos tiempos ha crecido superlativamente el desencanto —o la rabia— hacia las políticas que el Estado español ha desplegado en Cataluña y sobre lo

LA CULTURA A TV3: PITJOR QUE FRIVOLITAT!

“Si la gent vol veure només les coses que  poden entendre, no haurien d'anar al teatre:  haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht) Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons , va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. Per començar, el presentador del programa, Roger de Gràcia, entrevistava la periodista Bibiana Ballbè i li preguntava com es defensava quan l’acusaven de frivolitat en la manera que té de presentar la cultura al mitjà televisiu. Voldria reproduir algunes de les frases que la Ballbè diu en aquest moment de l’emissió: “Ho tinc tan clar”, “la resposta és tan fàcil”, ”la millor manera de parlar de cultura és fer-ho de forma entretinguda”, “estem a la tele i les coses han de ser bonique