"L’èxit en la societat actual és una qüestió de quantitats: número de còpies d’un disc, de visitants en una exposició, de llibres venuts. És aquí on mana el mercat, però el mercat ignora que el que importa de l’art és la seva vida subterrània, allò que passa quan una persona es veu afectada pel que ha vist, ha escoltat, ha llegit. Aquesta persona ja deixa de ser la que ha estat, pot actuar de manera diferent. Però és això, precisament, el que no es pot quantificar. Aquests minúsculs canvis que l’art desencadena no són ni tan sols fàcils d’explicar."
John Berger
Us en recordeu? La Conselleria de Cultura, després de
suprimir el projecte que Vicenç Altaió i el seu equip havien portat a terme amb
l'Arts Santa Mònica, van anunciar un nou cicle per al centre. Va dir que el nou
SantaMònica seria un lloc d'encontre de la creativitat. I una de les
estratègies que volien posar en marxa era la col·laboració de la televisió, de
TV3, i més concretament de la periodista Bibiana Ballbè. (La imatge d'aquí dalt
és del dia de la presentació d'aquest nou projecte, amb el Conseller Mascarell
assegut a la taula, franquejat per Conxita Oliver i Jordi Sellas, i amb la
Ballbè asseguda a la primera fila del públic.)
Ha passat el temps. I el nou projecte de Santa Mònica
encara no sabem en què consisteix. Es va cancel·lar el programa de connexió
entre art i ciència que en el període anterior havia marcat una de les
directrius del centre; es van suprimir metres quadrats d’exposició ja que la
planta baixa de l’edifici havia de servir com a una mena de plató televisiu; es
va cancel·lar el programa d’exposicions de revisió històrica de l’art i la
cultura catalanes… Això últim perquè se suposava que aquesta tendència de
repensar el passat era poc moderna, atès que el nou Santa Mònica s’anunciava
com a un indret de trobada de la creativitat més actual en tots els seus
formats (no podem oblidar aquella desafortunada referència als DJ catalans de
més renom) i que ja hi havia d’altres institucions que s’encarregaven d’aquest
paper diguem-ne historicista, encara que, des de la Conselleria, mai no van
concretar quins eren aquests centres que
podien allotjar projectes sobre art, literatura, dansa, circ o ciència,
per esmentar alguns àmbits.
Aviat farà un any que el conseller Mascarell va anunciar aquell
canvi. Aleshores, vaig manifestar la sospita que l’estratègia era estrictament destructora.
I que si m’equivocava, seria el primer en aplaudir la reforma. Però la reforma
no en mereix d’aplaudiments. Ara per ara, sabem poques coses. Però n’hi ha una que
m’interessa destacar: el nou programa de la Bibiana Ballbè, “Caràcter”, sembla
que està sent un fracàs absolut. Almenys així ho diuen els índexs d’audiència televisiva.
Les quotes de pantalla d’aquest programa a Catalunya han anat des del 0,4% del
dia de l’estrena (9 de març) fins a un 0,8%, el seu put màxim (13 d’abril). I
el 30 de març va assolir un 0,0%, segons els índexs oficials. Hem de pensar que
un zero per cent d’audiència suposa uns 1200 espectadors, mentre que un 0,2%
(assolit el 23 de març i el 6 d’abril) venen a ser uns 5000 espectadors. Fins i
tot en el seu màxim registre, el número d’espectadors del programa és
sensiblement baix.
Ja m'imagino que alguns dels qui hagin llegit fins aquí
començaran a dir que estic obsessionat amb la periodista. Però s’equivoquen.
Perquè, malgrat aquesta audiència tan baixa, tan estratosfèricament baixa, si
se’m permet l’oxímoron, jo crec que el programa ha de continuar en antena. I no
és cap broma. Qui hagi llegit algunes intervencions meves en aquest mateix bloc
sabrà que discrepo en absolut del concepte de cultura i de tractar la cultura
que la periodista practica en les seves intervencions televisives. Ja ho he escrit
i ho corroboro: és un exemple de banalitat que no concorda amb el que per mi ha
de ser la difusió de la cultura i del pensament, també a la televisió. Però no
se m’escapa que ella ha estat objecte d’operacions polítiques ben verinoses,
encara que aquí tothom és responsable dels seus actes. Primer que res, des de
la pròpia televisió catalana: posar els programes culturals de la cadena (el “Caràcter”
de la Ballbè i “Via llibre”) en diumenge a la nit, competint amb el “Salvados”
i amb pel·lícules diverses és ensorrar-los precipitadament. Així les coses, el
programa “Signes del temps”, de caràcter religiós, sol tenir un 3,5% de quota
de pantalla, no crec que sigui per la fidelitat al programa dels devots
cristians, sinó perquè s’emet en diumenge al matí i per la cadena principal. Diguem-ho
clar: als dirigents de TV3 la cultura els importa el mateix que a Telecinco o a
Antena3, és a dir, res. I la Bibiana Ballbè no és més que una coartada per
ells. En aquest sentit, no sé si la solució és carregar-se el programa per
baixíssima audiència o que abans suprimeixin algun d’aquests concursos melosos
de “la nostra” que tants èczemes fan aparèixer a alguns espectadors sensibles.
En última instància, el que a mi m’interessa saber és si
Ferran Mascarell pensa trencar la seva participació en aquest programa, fruit
del conveni subscrit entre la CCMA i la Conselleria de Cultura. Només cal
veure que la gràfica del programa “Caràcter” i la nova gràfica del centre Santa
Mònica volen despertar connexions. No està de més recordar, també, que Jordi
Sellas, abans de l’estrena del programa, va dir que "pel Departament
de Cultura és una notícia excel·lent que es faci un programa d'aquestes
característiques culturals". I que, des de TV3, per subratllar la connexió
del programa de la Ballbè amb la Conselleria i, més precisament, amb el centre
cultural deien que "L'Arts Santa Mònica és un centre de centres. És una
finestra de finestres de creativitat”, aquestes frases que no diuen res, però
que ens fan veure el registre de frivolitat publicitària en què es mouen alguns
personatges dels mass-media.
Mascarell ha insistit manta vegades en la rendibilitat de
la cultura, en la necessitat que els museus tinguin molts visitants. Un dels
motius que es van adduir per trencar amb el vell projecte de l’Arts Santa
Mònica era que tenia pocs visitants. Doncs, que es miri les quotes de pantalla
del programa “Caràcter” i que es posi d’acord amb ell mateix: o es treballa amb
rigor per la cultura, per aquesta vida subterrània de l’art de què parla John
Berger, o aleshores que cancel.li tot tipus de projectes que no tinguin, pel
cap baix, l’audiència de la missa dels diumenges.
Jo, personalment, aposto per una via mixta entre la vida
subterrània de l’art i la seva màxima socialització. Però, per a fer-ho,
intueixo que es necessita menys apel·lacions a la modernitat, al talent i a la
innovació permanent i confiar més en el periodisme cultural de sempre, crític
i divulgador, alhora. I confiar, també,
és clar, en els protagonistes vertaders del sector cultural, que no són —no han
de ser— els gestors, els polítics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada