LA MELERO I L'IMMOBILISME DE TV3

"La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota 

de tot el nostre sistema cultural"

Federico Fellini

Acaba d'anunciar-se que a TV3 hi haurà canvis. Però que ningú no s'esveri: es mouen peces del tauler perquè tot segueixi igual. Així ho deia amb encert el titular de Vilaweb: "Intercanvi de rol  dels principals presentadors de TV3". És a dir, "más de lo mismo", però els qui estaven al matí passen a la tarda i els qui estaven a la nit sortiran el migdia. Això és canviar? Rotundament, no.

I això que la televisió pública catalana en necessita, de canvis. No em refereixo, però, a canvis superficials, a les persones que condueixen els programes. No, el problema no són els rostres, sinó les substàncies. Bé, el problema no són els rostres, però són un símptoma alarmant: l'ús i abús de la figura de l'Helena Garcia Melero ("la Generalitat al teu costat"), per exemple, no deixa de demostrar la falta d'agilitat i la nul.la voluntat de renovació de les autoritats televisives i de les autoritats de més amunt.

En aquests temps de canvis polítics és quan més es percep l'immobilisme de la televisió catalana. La societat del país acaba de fer un gir espectacular, l'Ajuntament de Barcelona n'és el paradigma més evident, les eleccions del 27 de setembre generen tensions i expectatives mai vistes, però a TV3 tot segueix igual. Els mateixos conductors dels programes, els mateixos tertulians que demostren la seva incapacitat per a llegir el que està passant, la mateixa cadència lenta i crepuscular d'una graella de programació fonamentada en l'esport i en el riure fàcil. És a dir, en l'entreteniment més caduc. Perquè Herbert Marcuse deia que l'entreteniment pot ser el millor mode per aprendre, però el pensador no es referia en cap cas, i per posar un exemple, a dedicar hores i hores de la programació a veure la rua d'un autocar de jugadors de futbol i, menys encara, als comentaris insípids i insubstancials d'uns periodistes o exesportistes que el primer que haurien de fer és dominar la llengua que empren.

Al meu entendre, la televisió catalana ja fa temps que hauria d'haver-se renovat de fons. No mantenir aquest to de presumpta normalitat de conte de fades. Deixar d'oferir una programació per a endormiscar la ment dels espectadors per més oberts que tinguin els ulls, per a refusar els problemes i les tensions socials,  per a representar una Catalunya irreal. Per què no entren cares (i, en conseqüència, veus) noves a la televisió? Per què hi ha aquests taps que fan que molta gent preparada no pugui accedir a llocs de responsabilitat? La resposta és evident: hi ha por a les transformacions; les peces televisives són sempre les mateixes, es redistribueixen en franges horàries distintes, però el discurs mai no canvia. No fos cas que la societat catalana real acabés per trencar aquest mirall que TV3 ha anat construint al costat del poder. I que, amb el mirall trencat, la veu de la Melero dient que la Generalitat és al nostre costat o que TV3 és "la nostra" s'evidenciés com a un gran simulacre.