Ves al contingut principal

LA MELERO I L'IMMOBILISME DE TV3


"La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota 
de tot el nostre sistema cultural"
Federico Fellini


Acaba d'anunciar-se que a TV3 hi haurà canvis. Però que ningú no s'esveri: es mouen peces del tauler perquè tot segueixi igual. Així ho deia amb encert el titular de Vilaweb: "Intercanvi de rol  dels principals presentadors de TV3". És a dir, "más de lo mismo", però els qui estaven al matí passen a la tarda i els qui estaven a la nit sortiran el migdia. Això és canviar? Rotundament, no.

I això que la televisió pública catalana en necessita, de canvis. No em refereixo, però, a canvis superficials, a les persones que condueixen els programes. No, el problema no són els rostres, sinó les substàncies. Bé, el problema no són els rostres, però són un símptoma alarmant: l'ús i abús de la figura de l'Helena Garcia Melero ("la Generalitat al teu costat"), per exemple, no deixa de demostrar la falta d'agilitat i la nul.la voluntat de renovació de les autoritats televisives i de les autoritats de més amunt.

En aquests temps de canvis polítics és quan més es percep l'immobilisme de la televisió catalana. La societat del país acaba de fer un gir espectacular, l'Ajuntament de Barcelona n'és el paradigma més evident, les eleccions del 27 de setembre generen tensions i expectatives mai vistes, però a TV3 tot segueix igual. Els mateixos conductors dels programes, els mateixos tertulians que demostren la seva incapacitat per a llegir el que està passant, la mateixa cadència lenta i crepuscular d'una graella de programació fonamentada en l'esport i en el riure fàcil. És a dir, en l'entreteniment més caduc. Perquè Herbert Marcuse deia que l'entreteniment pot ser el millor mode per aprendre, però el pensador no es referia en cap cas, i per posar un exemple, a dedicar hores i hores de la programació a veure la rua d'un autocar de jugadors de futbol i, menys encara, als comentaris insípids i insubstancials d'uns periodistes o exesportistes que el primer que haurien de fer és dominar la llengua que empren.

Al meu entendre, la televisió catalana ja fa temps que hauria d'haver-se renovat de fons. No mantenir aquest to de presumpta normalitat de conte de fades. Deixar d'oferir una programació per a endormiscar la ment dels espectadors per més oberts que tinguin els ulls, per a refusar els problemes i les tensions socials,  per a representar una Catalunya irreal. Per què no entren cares (i, en conseqüència, veus) noves a la televisió? Per què hi ha aquests taps que fan que molta gent preparada no pugui accedir a llocs de responsabilitat? La resposta és evident: hi ha por a les transformacions; les peces televisives són sempre les mateixes, es redistribueixen en franges horàries distintes, però el discurs mai no canvia. No fos cas que la societat catalana real acabés per trencar aquest mirall que TV3 ha anat construint al costat del poder. I que, amb el mirall trencat, la veu de la Melero dient que la Generalitat és al nostre costat o que TV3 és "la nostra" s'evidenciés com a un gran simulacre.





Comentaris

  1. Extraordinari. Completament d'acord amb les teves paraules. TV3 adoctrina, és carrinclona, alienant, partidista, imposa el pensament únic; els periodistes i presentadors sembla que estiguin enganxats amb silicona a les seves poltrones, ningú els fa fora, el poder deu haver subministrat la silicona.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  2. Tiene ud muchísima razón y me maravillo de su objetividad e imparcialidad:lo digo por la mala prensa que tenemos los catalanes en el mundo por culpa de estos tres o cuatro incopetentes y ademas de aburrir soberanamente con sus argumentos estan faltos de todo escrúpulo, son los eternos apoltronados y estómagos agradecidos(contratos por amigismo) pero carentes de creatividad,innovación y sobre todo que no sienten empatía por nada ni por nadie.

    Un saludo

    ResponElimina
  3. a mi tot aixo em sembla molt be, pero a la espanya passa el mateix aixi que dos piedras, posseu tele5 cabrons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

BARCELONA, CAMBRILS, LES VÍCTIMES. UNA REFLEXIÓ DES DE LA COMMOCIÓ.

Escric per mi. I per qui vulgui llegir-ho, és clar. Necessito expressar les incerteses de tot plegat. Però no pretenc entrar en debat, ni donar lliçons. De fet, el meu cap és ple de molt poques veritats i, en canvi, de molts dubtes. Tot i no haver trepitjat encara Barcelona i Cambrils, llocs tan habituals en la meva vida, tinc una commoció interna. El que ha passat és molt gran, gran de greu, de bestial. Tan gran i greu com el que passa tan sovint a països molt allunyats dels nostres, i als quals dediquem poca atenció, perdó, els dedico poca atenció, no m’enganyaré a mi mateix. I tan gran i greu com el que ha passat a ciutats europees pròximes. Ara ens ha tocat a nosaltres. I per més que la raó em digui que el problema és global, que té raons econòmiques profundes, que no hem de subratllar la cosa domèstica nostra, no puc deixar de pensar en les Rambles, en el passeig marítim de Cambrils, fins i tot en el Walden. I, sobretot, en les víctimes que allà han caigut.
Perquè aquest és el pri…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA

1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.
2.Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).
3.Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.
4.Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.
5.Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.
6.Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.
7.Jo vull la independència grà…