Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

ELOGI BOLXEVIC DE LA PERIFÈRIA. A PROPÒSIT D’"EL ENFERMERO DE LENIN"

Valentín Roma ha escrit una novel.la que no sé si és novel.la o assaig; igual com escriu assaigs (com el seu anterior llibre, Rostros) que no sé si era —és— assaig o novel.la; igual com quan defensa que el comissari d’una exposició no ha de voler ser “autor”, però conec poques exposicions tan autorals com les que ell ha organitzat; igual com... El meu amic Valentín Roma escriu, fa literatura d’alta volada, i ho fa des d’un territori o des d’uns territoris propicis a la llibertat de gèneres i formes, fora de constrenyiments imposats per la acadèmica i la seva necessitat de marcar dominis. Alguna vegada hem comentat amb ell una hipòtesi, una presumpció: els qui millor interpreten l’art, la visualitat, són aquells que es preocupen per escriure. Només això, que és molt: prendre consciència que, entre la infinitud de llenguatges que ens envolten i ens interpel·len, la literatura ens és necessària per entendre la visualitat.

Però quan, des de l’art, un arriba a l’hegemonia de l’escriptura, j…

ARTAUD, EN CATALÀ, ENS VIOLENTA LES VÍSCERES MÉS QUE MAI

Ahir, dia 10 de maig, van començar les activitats englobades en el BarriBrossa 2017, aquest recurrent recordatori que Brossa no és un espectre, sinó un far que encara és present en la polièdrica creació catalana, sortosament present si tenim en compte la diguem-ne relaxació (la mol·lície) de tantes i tantes propostes que venen avalades per les institucions.

I la primera activitat era la representació en català d'una obra fonamental d'un altre far de la cultura incòmoda, la creació del desassossec, Antonin Artaud: Per acabar amb el judici de Déu. Una representació de la companyia Teatre Kaddish / Nozomi 700  d'El Prat. Com podeu veure en la presentació de l'espectacle, aquí, la idea és reconstruir lliurement l'enregistrament radiofònic que el propi Artaud va fer per a la ràdio francesa a finals de 1947 i que, un cop enregistrat, el director de l'emissora va prohibir-ne la seva emissió. No sé si l'obra girarà o no, però de la representació d'ahir al magn…

MERITOCRÀCIA, PLUTOCRÀCIA, ASSEMBLEARISME EN LES ARTS CATALANES

Fa uns dies vaig penjar al meu mur de Facebbok un post a propòsit del concurs per a la direcció d’Hangar on deia això:

He llegit les bases del concurs per a proveir la direcció d'Hangar i de la Fundació Privada AAVC. I no entenc com pot ser que la resolució del concurs recaigui, exclusivament, en els membres del patronat de la tal fundació.
Vull dir que no entenc que una de les lluites per aconseguir bones pràctiques sigui exigir a les institucions que es facin concursos amb jurats externs (o mixtos, en tot cas) i que els meus amics, col.legues i fins i tot camarades no donin el primer exemple.
Em diuen alguns amics que hi ha gent molt enfadada amb mi perquè vaig posar sobre la taula aquesta qüestió. A mi ningú no m’ha dit res, hi ha hagut només dues persones, dues artistes que, públicament, han dialogat o discrepat del meu escrit, cosa que agraeixo. Però, com és habitual, només t’assabentes dels que et donen suport, no dels que pensen que t’equivoques. I menys encara dels que, pel q…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”