Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2017

SE'N DIU DEMOCRÀCIA. UN SÍ PER LA INDEPENDÈNCIA

Jo no vull ser espanyol. Podria donar moltes raons i explicar que la cosa no va de sentiments o de sensacions, va de conviccions, d’arguments polítics, històrics i, sobretot, culturals. Però no cal que ho faci, a hores d'ara això només serviria perquè els qui no volen ser espanyols se sentissin més o menys representats per les meves paraules i els qui volen continuar sent-ho poguessin esgrimir raonaments que rebatessin els meus. És la lògica del debat intel·ligent: tenir opinions i defensar-les amb arguments que respectin els dels contraris, i viceversa. No, ara ja no ens cal donar raons; estem en una fase en què tots ens hem de posicionar. Ara, toca exercir un dret fonamental: escollirla Catalunya que volem.

Aquesta és la qüestió: se’n diu democràcia. Jo no vull ser mai més espanyol i, en paral·lel, vull un canvi rotund de la societat que ha de venir; per tant, votaré UN SÍ ROTUND L’1 D’OCTUBRE PER A UNA NOVA REPÚBLICA CATALANA (encara que alguns dels qui ens han de guiar cap a en…

ELOGI BOLXEVIC DE LA PERIFÈRIA. A PROPÒSIT D’"EL ENFERMERO DE LENIN"

Valentín Roma ha escrit una novel.la que no sé si és novel.la o assaig; igual com escriu assaigs (com el seu anterior llibre, Rostros) que no sé si era —és— assaig o novel.la; igual com quan defensa que el comissari d’una exposició no ha de voler ser “autor”, però conec poques exposicions tan autorals com les que ell ha organitzat; igual com... El meu amic Valentín Roma escriu, fa literatura d’alta volada, i ho fa des d’un territori o des d’uns territoris propicis a la llibertat de gèneres i formes, fora de constrenyiments imposats per la acadèmica i la seva necessitat de marcar dominis. Alguna vegada hem comentat amb ell una hipòtesi, una presumpció: els qui millor interpreten l’art, la visualitat, són aquells que es preocupen per escriure. Només això, que és molt: prendre consciència que, entre la infinitud de llenguatges que ens envolten i ens interpel·len, la literatura ens és necessària per entendre la visualitat.

Però quan, des de l’art, un arriba a l’hegemonia de l’escriptura, j…