Ves al contingut principal

BARCELONA: VIOLÈNCIA, TURISME I HIPOCRESIA


Ha tornat a passar. La hipocresia catalana ha tret el cap. Tothom es queixa de paraula, però no se suporta que les protestes siguin reals. 

Hi ha un clam en contra del descontrol turístic de la ciutat de Barcelona. No és turismofòbia, això són collonades de periodistes i polítics de poca categoria. És que hi ha un problema greu a BARCELONA, totohom ho sap. No em refereixo només a un problema individual, de persones que denuncien que no poden dormir pel soroll, de les actituds poc convivencials d'una part dels turistes, de la massificació de certes parts de la ciutat, d'aquells que es queixen de la desestetització (havíem d'obrir la ciutat al mar i "posar-la guapa" per això?). No és només una qüestió de percepció individual. És un problema estructural que existeix, que ve de lluny (dels ajuntaments socialistes, que Trias no va aturar i Colau, pel que sembla, o no vol o no sap com fer-ho) i que s'explica de moltes maneres:

* el 67% de l'augment de nous habitatges a Barcelona s'ha destinat als turistes.

* en conseqüència, el tant per cent restant, destinat a lloguer de pisos per autòctons, ha disparat el preu, fent que molta gent hagi de marxar de la ciutat.

* la plaga d'Airbnb està darrera de tota aquesta situació que va en contra de la gent amb menys poder adquisitiu. He llegit que hi ha un únic usuari que té 230 anuncis a la pàgina d'aquesta web. Ciutat Vella ofereix 212 places turístiques per cada 1000 habitants.

* els hotels de Barcelona han incrementat un 50% els seus preus en els darrers set anys, però això no ha afectat als treballadors d'hosteleria, que tenen un sous precaris, en termes generals.

són dades que corren per internet, que la gent denuncia per les xarxes socials, no conec ningú que no vegi que això és un problema d'antonomasia (i això sense treure ara a col.lació els contrastos amb la pobresa alarmant d'una gran franja de població de la ciutat, amb el mode de vida de la gent reclosa en el CIE, dels deportats, dels qui sobreviuen amb les amenaces d'il.legalització, etcètera)...

I amb tot això, tothom es queixa, però ningú no fa res (o quasi ningú, que segur que hi ha persones i grups que ho intenten), però quan un col.lectiu com Arran decideix fer alguna cosa, una acció hostil, la majoria es giren cap a ells i els ataquen per violents, pel vàndals, aviat els diran terroristes... El conseller Santi Vila (ens el trobem arreu, quina legislatura tan llarga, amb Vila a Cultura, ara en un altre negociat!) fa unes declaracions contundents, en la mateixa línia que el ministre d'Interior Zoido, al qual li he sentit dir "que això tanca la imatge de Barcelona de cara al turisme", deixant ben clar que ni un ni l'altre han entès res.





Ja n'hi ha prou d'hipocresia. És com quan els alumnes d'universitat tallen carreteres i es manifesten per la pujada abusiva de les taxes que han de pagar, un fet objectiu, assumit per tothom, i reben les denúncies de tots els falsaris de la societat, començant pels periodistes que voldrien que mai no passés res (més enllà dels fitxatges amb preus obscens del món del futbol). Si hi ha una realitat injusta, per més que un pengi queixes als murs de facebook o de twitter, la realitat continuarà sent injusta. I, per tant, jo celebro que hi hagi persones disposades a passar una mica la línia de l'educació imperant per a contrastar, per a suscitar debat.

Sí, ja sé que si jo hagués estat en un bus turístic i un grup de persones l'haguessin aturat i haguessin fet unes pintades, potser m'hauria espantat. Però la violència real no és la de les accions que realitzen els d'Arran. La violència real és la d'una ciutat que diu que viu del turisme (l'Ajuntament té un departament especial amb el nom de Barcelona Turisme). Però aquí és on trobem la trampa, el turisme es torna violència quan fa fora de la ciutat a molts barcelonins que no poden pagar els lloguers i, en canvi, permet que s'enriqueixi una minoria, que potser no viu ni a Barcelona ciutat. Aquesta és la violència real del problema de la turistificació de la capital catalana.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TOTUM REVOLUTUM. (O quan uns no són "dels nostres" 2)

Qui ha dit que els estius són avorrits? Jo no n’havia passat mai un de tan poc ensopit. Mentre al país veí miraven de fer govern (o escenificaven l’astracanada), nosaltres ens entreteníem amb un espectacle no per conegut menys esfereïdor: el tots contra tots. Jo això no ho trobo dolent, m’agrada que cadascú defensi les seves posicions ideològiques... quan hi ha ideologia, és clar. La societat catalana més aviat s’ha convertit en un plató de televisió on es crida molt fort, sense debat, sense arguments, on el que més importa és fer soroll en contra del contrari. I ja sabem que, en els esquemes de la comunicació, el soroll impedeix que ens entenguem.
Tots contra tots, dic. Els del govern contra la CUP; els del DUI contra els del RUI; els independentistes contra els unionistes; els unionistes federalistes (si és que això és possible) contra els espanyolistes carpetovetònics... i tots contra la Colau, i els partidaris de la Colau en contra del món, si em permeteu la broma, que ara explicar…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA

1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.
2.Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).
3.Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.
4.Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.
5.Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.
6.Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.
7.Jo vull la independència grà…