Ves al contingut principal

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA



 1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.

2.   Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).

3.   Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.

4.   Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.

5.   Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.

6.   Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.

7.   Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que sempre han callat quan el govern aragonès es va inventar una nova denominació del català (el Lapao) o quan el govern valencià del PP anava en contra de la ciència filològica i deia que el valencià no és un dialecte del català.

8.   Jo vull la independència gràcies a tots aquells que es fan els savis i diuen que els independentistes som tots de dretes o al servei de la burgesia catalana. Ells, revolucionaris de saló, no saben que a Catalunya hi ha un catalanisme obrer des de sempre.

9.   Jo vull la independència a pesar dels revolucionaris de saló, perquè aconseguir la independència de Catalunya és un acte revolucionari de debò i no d’aquells que s’oposen al primer grau democràtic: que la gent voti. Trencar un estat d’Europa és (serà) un fet revolucionari que s’estudiarà als llibres d’història.

10.  Jo vull la independència perquè vull viure en una República justa i igualitària. I tots els revolucionaris de saló no fan res per aconseguir una República espanyola de cap tipus. Que es quedin ells amb els Borbons.

-->

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TOTUM REVOLUTUM. (O quan uns no són "dels nostres" 2)

Qui ha dit que els estius són avorrits? Jo no n’havia passat mai un de tan poc ensopit. Mentre al país veí miraven de fer govern (o escenificaven l’astracanada), nosaltres ens entreteníem amb un espectacle no per conegut menys esfereïdor: el tots contra tots. Jo això no ho trobo dolent, m’agrada que cadascú defensi les seves posicions ideològiques... quan hi ha ideologia, és clar. La societat catalana més aviat s’ha convertit en un plató de televisió on es crida molt fort, sense debat, sense arguments, on el que més importa és fer soroll en contra del contrari. I ja sabem que, en els esquemes de la comunicació, el soroll impedeix que ens entenguem.
Tots contra tots, dic. Els del govern contra la CUP; els del DUI contra els del RUI; els independentistes contra els unionistes; els unionistes federalistes (si és que això és possible) contra els espanyolistes carpetovetònics... i tots contra la Colau, i els partidaris de la Colau en contra del món, si em permeteu la broma, que ara explicar…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”