PENSACIONS

Estava jo il·lusionat amb els canvis que s'han produït en les darreres eleccions; il·lusionat, en primer lloc, pels canvis mateixos, pel que suposen d'acabar amb l'empoltroniment de tantes i tantes persones que, gregaris de la quotidianitat, es pensen que el seu lloc de treball o el seu càrrec públic és vitalici o, pitjor i tot, que allò que fan està bé pel simple fet que ho estan fent des de fa tants i tants anys. Estava especialment il·lusionat amb els canvis a l’Ajuntament de Barcelona, i també en bona mesura intrigat per com portaran a terme aquesta nova política “comunal”, com hauran d’enfrontar-se a tots els altres, els empoltronits i els qui ho han estat. I en la cultura? Estava pensant amb el nou paisatge il·lusionant que s’obre o pot obrir-se en la política cultural de la capital catalana després d’anys i anys de polítiques socialistes i d’aquests quatre anys convergents. Pensava que, per fi, implantaran als equipaments municipals i de la Diputació la nece

                                       Pintada a la facultat de Lletres de la UAB. Ben segur que aviat la faran esborrar                                        perquè les autoritats universitàries volen les facultats asèptiques com un hospital. Fa poques setmanes que a la facultat de lletres de la UAB tenim nou equip de deganat. El que lidera Joan Carbonell Manils. Una de les seves primeres accions va ser repintar algunes parets de la facultat, pensava que era una herència de la seva predecessora, la qual s’havia entestat a tenir una facultat blanca i polida, com si el coneixement pogués ser asèptic i neutral, tal com vaig denunciar en un altra ocasió . El nou degà, però, acaba d’enviar al personal de la facultat un missatge, a propòsit dels dies de vaga convocats aquesta setmana pels estudiants en contra de l’aplicació del 3+2, on deixa ben clar que la seva actuació és de la mateixa espècie que tots aquells que arriben als càrrecs de govern de la nostra (nostra?) universitat

Després dels episodis lamentables que va protagonitzar el MACBA (censura, acomiadaments injustos, els polítics mirant cap a una altra banda, tancament del programa d’estudis acadèmics...), ara estem en la fase del silenci, el pitjor escenari que ens podíem trobar: ningú no diu res, NINGÚ no diu RES. És per això que tothom fa càbales, unes seran bones, unes errònies. Vet aquí un resum: Diuen que ara mateix el MACBA està sent governat pel gerent de la institució des del 2008, en Joan Abellà; diuen que és ell qui està prenent decisions que mai no li pertocarien, com retardar (o anul.lar?) l’exposició que ja s’havia d’haver inaugurat dedicada a Sergi Aguilar i que havia de comissariar Valentín Roma. Diuen que, més encara, està cancel.lant compromisos que ja s’havien adquirit... Però aquests supòsits no poden ser veritat, veritat?, és impensable que un gerent prengui decisions d’aquest tipus... o sí? Diuen, com a contrarèplica, que no és exactament veritat tot el que suposar