Passa al contingut principal

NOU DEGÀ, NOU BUROCRATA I... NOU AUTORITARI?

                                       Pintada a la facultat de Lletres de la UAB. Ben segur que aviat la faran esborrar
                                       perquè les autoritats universitàries volen les facultats asèptiques com un hospital.


Fa poques setmanes que a la facultat de lletres de la UAB tenim nou equip de deganat. El que lidera Joan Carbonell Manils. Una de les seves primeres accions va ser repintar algunes parets de la facultat, pensava que era una herència de la seva predecessora, la qual s’havia entestat a tenir una facultat blanca i polida, com si el coneixement pogués ser asèptic i neutral, tal com vaig denunciar en un altra ocasió.

El nou degà, però, acaba d’enviar al personal de la facultat un missatge, a propòsit dels dies de vaga convocats aquesta setmana pels estudiants en contra de l’aplicació del 3+2, on deixa ben clar que la seva actuació és de la mateixa espècie que tots aquells que arriben als càrrecs de govern de la nostra (nostra?) universitat: el “ordeno y mando”, l’oposició frontal als estudiants, la defensa apassionada de la institució o, més ben dit, d’una manera d’entendre la institució en la qual no hi entren els alumnes ni el personal administratiu i només es fa cas de la casta dels funcionaris. (Ja em perdonareu que faci servir aquest substantiu tan trinxat darrerament.)

En el seu comunicat, el nou degà, després de posar en qüestió (no sé exactament amb quina legitimitat) la decisió de l’assemblea d’estudiants de fer tres dies de vaga aquesta setmana, diu: “Com a responsable del centre procuraré d’assegurar l’accés al centre i m’oposaré a qualsevol actitud que ultrapassi el respecte escrupolós a la integritat de les persones i dels béns materials. Us demano que entre tots mirem d’evitar qualsevol actuació que pugui ser presa com a excusa per a exhibir actituds rebutjables en l’ambient universitari que ens és propi.” Si això fos el programa “Polònia”, la seva caricatura s’afegiria a les de Fernández Díaz o Felip Puig amb la porra a la mà. Ja veig que el nou degà no està d’acord amb mi en què el primer respecte escrupolós a la integritat de les persones es produeix  dialogant amb els alumnes, i acceptant les seves decisions,  no oposant-s’hi amb aquest to “xulesc”.

Quina pena! Un nou càrrec institucional (he vist en el seu currículum que ja n’ha tingut molts!) que envia cartes als seus “col·legues”, per afirmar una autoritat que alguns no li concedim. Amb mi que no compti amb aquesta manera de gestionar la universitat pública. I que no vingui amb aquella cantarella que l’assemblea no representa al conjunt d’estudiants: és clar que no, igual que ell o que el Rector, que s’afavoreixen d’aquest artifici antidemocràtic que en diuen vot ponderat. La seva obligació seria, en moments tan difícils com els actuals per a la universitat i per al coneixement, contribuir a què els alumnes fossin conscients del que s'hi juguen ells i les generacions que vindran, i no aprofitar-se de l’alienació actual de les masses. I dic que seria la seva obligació perquè és degà d’una facultat de lletres, on l’esperit crític hauria de ser el primer axioma i no aquesta retòrica del poder.

Però què es pot esperar d’aquest senyor si acaba el seu missatge amb aquesta consideració: “Per altra banda, encara no es coneixen les conclusions de les comissions creades pel CIC per a l’estudi de les implicacions que pot tenir en el sistema universitari l’aplicació del RD 43/2015 de 3 de febrer; la Universitat Autònoma de Barcelona tampoc no s’ha pronunciat sobre l’eventual nova programació dels estudis. La prudència hauria de ser-nos la pauta fins a tenir propostes o documents en ferm.” Em sembla que el degà de la facultat no deu haver fet mai una vaga o, si en va fer, ha oblidat que les mobilitzacions és molt millor fer-les abans que els fets siguin inamovibles. La veu dels qui protesten s’han de fer escoltar quan ells ho decideixen, no quan a un gestor, un funcionari li semblar oportú. Prudència? Això és veritablement una pauta de conducta? Que la UAB encara no s’ha pronunciat? Deu voler dir que no s’ha pronunciat l’equip de govern del rectorat perquè els alumnes sí que ho han fet.

És clar, pel senyor Carbonell, la UAB només la formen els rectors, degans i personal funcionari, veritat? Però ell no opina. Està esperant que li arribin ordres des de dalt? O té alguna opinió sobre el Pla Bolonya i la seva aplicació actual i la seva retardada aposta pel 3 +2? I posats a fer, i per acabar, té algun pronunciament a fer sobre l’atac que l’equip de govern està fent contra un seguit de persones de la universitat, incloent-hi un professor de la seva facultat? Ja ha signat en favor de la campanya “Prou Repressió a la UAB”? Qui vulgui ho pot fer en aquest enllaç.


En fi, els degans i les deganes passen, però mai no es nota cap finestra oberta. I encara que pintin cada dia, hi ha coses a l’Autònoma i, en concret, a la Facultat de Lletres que fan mala olor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El CoNCA, el MACBA i el vàter de Brecht

ESTOY DE ACUERDO CON INÉS ARRIMADAS. SOBRE EL MITO DE LA FRACTURA SOCIAL

Inés Arrimadas se pasó la pasada campaña electoral diciendo que quería ser la presidenta de todos los catalanes. Y, ahora, se queja de que su pronóstico es que el nuevo gobierno de Cataluña no gobernará para todos los catalanes. Estoy de acuerdo con ella: el propósito de todo gobernante es tomar decisiones tanto para los que lo votaron como para los que no lo votaron. No miento: hace años, el concejal de cultura del ayuntamiento de Cornellà de Llobregat, al que no nombro porque murió joven, se dedicó a hablar mal de mí de forma persistente y en lugares públicos. Fui a ver al alcalde de entonces, Pepe Montilla, y le pregunté si ese concejal no era también mi concejal, a pesar de que todo el mundo sabía que yo no les había votado, y por tanto me debía un respeto como ciudadano. Montilla me dio la razón y me dijo que hablaría con él para que no volviera a suceder (lo de hablar mal de mí en público, en privado el político puede hacer lo que le plazca). Sí, Arrimadas tiene razón: el propós…

UN CIELO ENVOLVENTE, UNA ESCRITURA SIN MOLDES

He oído decir a David G. Torres que eso que llamamos arte contemporáneo se conduce como un fenómeno o un lugar que atrae a todos aquellos creadores que se salen de lo oficial en sus respectivos marcos de actuación. No sé si la idea es suya, hoy en día es absurdo incluso plantear ese despropósito, todas las ideas acaban siendo de todas y de todos, y los que no tienen ideas llegan a presidente del gobierno español. En cualquier caso, el supuesto es interesante. Los cineastas que utilizan el lenguaje cinematográfico para algo que vaya más allá de lo comercial y la taquilla como obsesión acaban en el museo. La gente del mundo de la danza que no se limitan a lucir la técnica por la técnica o ciertos músicos que se alejan de la sala de conciertos como ritual intocable acaban en los centros de arte contemporáneo…
El asunto viene a cuento porque es el propio David G. Torres quien, a la hora de escribir lo que podríamos llamar una novela, “Cielo”, se salta los moldes de lo que entendemos por no…