Ves al contingut principal

NOU DEGÀ, NOU BUROCRATA I... NOU AUTORITARI?

                                       Pintada a la facultat de Lletres de la UAB. Ben segur que aviat la faran esborrar
                                       perquè les autoritats universitàries volen les facultats asèptiques com un hospital.


Fa poques setmanes que a la facultat de lletres de la UAB tenim nou equip de deganat. El que lidera Joan Carbonell Manils. Una de les seves primeres accions va ser repintar algunes parets de la facultat, pensava que era una herència de la seva predecessora, la qual s’havia entestat a tenir una facultat blanca i polida, com si el coneixement pogués ser asèptic i neutral, tal com vaig denunciar en un altra ocasió.

El nou degà, però, acaba d’enviar al personal de la facultat un missatge, a propòsit dels dies de vaga convocats aquesta setmana pels estudiants en contra de l’aplicació del 3+2, on deixa ben clar que la seva actuació és de la mateixa espècie que tots aquells que arriben als càrrecs de govern de la nostra (nostra?) universitat: el “ordeno y mando”, l’oposició frontal als estudiants, la defensa apassionada de la institució o, més ben dit, d’una manera d’entendre la institució en la qual no hi entren els alumnes ni el personal administratiu i només es fa cas de la casta dels funcionaris. (Ja em perdonareu que faci servir aquest substantiu tan trinxat darrerament.)

En el seu comunicat, el nou degà, després de posar en qüestió (no sé exactament amb quina legitimitat) la decisió de l’assemblea d’estudiants de fer tres dies de vaga aquesta setmana, diu: “Com a responsable del centre procuraré d’assegurar l’accés al centre i m’oposaré a qualsevol actitud que ultrapassi el respecte escrupolós a la integritat de les persones i dels béns materials. Us demano que entre tots mirem d’evitar qualsevol actuació que pugui ser presa com a excusa per a exhibir actituds rebutjables en l’ambient universitari que ens és propi.” Si això fos el programa “Polònia”, la seva caricatura s’afegiria a les de Fernández Díaz o Felip Puig amb la porra a la mà. Ja veig que el nou degà no està d’acord amb mi en què el primer respecte escrupolós a la integritat de les persones es produeix  dialogant amb els alumnes, i acceptant les seves decisions,  no oposant-s’hi amb aquest to “xulesc”.

Quina pena! Un nou càrrec institucional (he vist en el seu currículum que ja n’ha tingut molts!) que envia cartes als seus “col·legues”, per afirmar una autoritat que alguns no li concedim. Amb mi que no compti amb aquesta manera de gestionar la universitat pública. I que no vingui amb aquella cantarella que l’assemblea no representa al conjunt d’estudiants: és clar que no, igual que ell o que el Rector, que s’afavoreixen d’aquest artifici antidemocràtic que en diuen vot ponderat. La seva obligació seria, en moments tan difícils com els actuals per a la universitat i per al coneixement, contribuir a què els alumnes fossin conscients del que s'hi juguen ells i les generacions que vindran, i no aprofitar-se de l’alienació actual de les masses. I dic que seria la seva obligació perquè és degà d’una facultat de lletres, on l’esperit crític hauria de ser el primer axioma i no aquesta retòrica del poder.

Però què es pot esperar d’aquest senyor si acaba el seu missatge amb aquesta consideració: “Per altra banda, encara no es coneixen les conclusions de les comissions creades pel CIC per a l’estudi de les implicacions que pot tenir en el sistema universitari l’aplicació del RD 43/2015 de 3 de febrer; la Universitat Autònoma de Barcelona tampoc no s’ha pronunciat sobre l’eventual nova programació dels estudis. La prudència hauria de ser-nos la pauta fins a tenir propostes o documents en ferm.” Em sembla que el degà de la facultat no deu haver fet mai una vaga o, si en va fer, ha oblidat que les mobilitzacions és molt millor fer-les abans que els fets siguin inamovibles. La veu dels qui protesten s’han de fer escoltar quan ells ho decideixen, no quan a un gestor, un funcionari li semblar oportú. Prudència? Això és veritablement una pauta de conducta? Que la UAB encara no s’ha pronunciat? Deu voler dir que no s’ha pronunciat l’equip de govern del rectorat perquè els alumnes sí que ho han fet.

És clar, pel senyor Carbonell, la UAB només la formen els rectors, degans i personal funcionari, veritat? Però ell no opina. Està esperant que li arribin ordres des de dalt? O té alguna opinió sobre el Pla Bolonya i la seva aplicació actual i la seva retardada aposta pel 3 +2? I posats a fer, i per acabar, té algun pronunciament a fer sobre l’atac que l’equip de govern està fent contra un seguit de persones de la universitat, incloent-hi un professor de la seva facultat? Ja ha signat en favor de la campanya “Prou Repressió a la UAB”? Qui vulgui ho pot fer en aquest enllaç.


En fi, els degans i les deganes passen, però mai no es nota cap finestra oberta. I encara que pintin cada dia, hi ha coses a l’Autònoma i, en concret, a la Facultat de Lletres que fan mala olor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TOTUM REVOLUTUM. (O quan uns no són "dels nostres" 2)

Qui ha dit que els estius són avorrits? Jo no n’havia passat mai un de tan poc ensopit. Mentre al país veí miraven de fer govern (o escenificaven l’astracanada), nosaltres ens entreteníem amb un espectacle no per conegut menys esfereïdor: el tots contra tots. Jo això no ho trobo dolent, m’agrada que cadascú defensi les seves posicions ideològiques... quan hi ha ideologia, és clar. La societat catalana més aviat s’ha convertit en un plató de televisió on es crida molt fort, sense debat, sense arguments, on el que més importa és fer soroll en contra del contrari. I ja sabem que, en els esquemes de la comunicació, el soroll impedeix que ens entenguem.
Tots contra tots, dic. Els del govern contra la CUP; els del DUI contra els del RUI; els independentistes contra els unionistes; els unionistes federalistes (si és que això és possible) contra els espanyolistes carpetovetònics... i tots contra la Colau, i els partidaris de la Colau en contra del món, si em permeteu la broma, que ara explicar…

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR ÉS L’EXCUSA, QUI MOLESTA ÉS LA COLAU... O QUAN UNS NO SÓN “DELS NOSTRES”.

La situació política a Catalunya va per vendavals. Ara ens trobem enmig d’una tempesta aparentment pertorbadora per bé que tinc la impressió que es tracta més aviat de pluja fina. Alguns comentaristes volen fer passar la cosa per més gran del que és. Davant de la immundícia i de la inoperància del sistema polític espanyol (i del català, també), hi ha coses que no mereixerien ni un breu, malgrat que alguns li atorguin el rang de titular a quatre columnes.
El vendaval d’ara porta el nom de Javier Pérez Andújar, l’escriptor, a qui ja fa temps li vaig dedicar un text en aquest mateix blog a propòsit del seu meravellós llibre Paseos con mi madre. Però jo crec que ell és l’excusa, a qui volen atacar de veritat és a l’Ada Colau arran que l’alcaldessa de Barcelona l’hagi escollit com a pregoner de les Festes de la Mercè. Es tracta d’un vendaval passatger, afirmo. Perquè, diguem-ho clar, quants de vosaltres sabeu dir-me de memòria el nom dels pregoners dels últims deu anys i, suposant que ho sa…

EXPUESTO, EL OBJETO ES CASTRADO. APUNTES SOBRE ARTE Y POLÍTICA

“una exposición [consiste en colocar] objetos que no bramarán, no hederán, no se despelotarán, no pedorrearán, no escupirán, no proferirán heridas, no las recibirán, serán sacados de su línea de actividad viva por el hecho de figurar en una ‘exposición’ [...] expuesto el objeto es castrado, extraído del dinamismo orgánico que lo produjo y entregado a las masturbaciones mezquinas de los burgueses que como pasmarotes pasan a contemplarlo como una percepción de lujo que se añade a sus fornicaciones mezquinas de todas las noches.”