Passa al contingut principal

INDIGNITAT!!! LA POLICIA A LA UNIVERSITAT DE GIRONA


La policia autonòmica ha carregat contra estudiants, professors i personal de l'administració de la Universitat de Girona. El motiu? Estaven protestant per les retallades maximalistes que està patint la societat, en general, i la universitat, en particular. I ho feien perquè, tot i que la Rectora de la Universitat de Girona ha acceptat dòcilment les retallades, les quals afecten, com passa en totes les altres universitat catalanes, a la qualitat de l'ensenyament i, en conseqüència, al futur de la societat, a la tal senyora no se li ha acudit una altra cosa que fer un acte institucional per commemorar els vint anys de la seva universitat. I, per a fer-ho, ha convidat al President de la Generalitat, és a dir, justament el qui està gestionant l'era de les retallades amb tant de fervor o, almenys, de comprensió. (Brutal: tothom, també l'esquerra parlamentària, que no és esquerra ni és res, entén, justifica o mira cap a una altra banda malgrat que les retallades afecten als de sota, els de sempre, mentre els banquers i altres membres de la catèrvola d'indignes se'n refoten de nosaltres. I els indignes encara se sorprenen que hi hagi indignats!)

Ja veig que, de manera immediata, els diaris afectes al règim criminalitzen els qui protesten. Com sempre. Sembla que molt poca gent s'adona que cada vegada que un policia estomaca algú en el recinte universitari la cultura i la llibertat es van esmicolant. El temple del coneixement no hauria de permetre mai que les porres i les pistoles atemptessin contra la seva missió (encara que els qui ara som a dins no sapiguem despertar les consciències endormiscades). Però la senyora Rectora de la Universitat de Girona ho ha permès.

El seu primer acte d'indignitat, senyora Rectora, és organitzar un acte commemoratiu. Però què mandangues s'ha de commemorar? L'acomiadament de professors associats? Les retallades pressupostàries que emmalalteixen la transmissió del coneixement? El seu segon acte d'indignitat és que, si vol commemorar alguna cosa, no ho hauria de fer amb les autoritats polítiques, sinó amb la comunitat universitària i amb els que en són la seva màxima expressió, no pas els professors, encara menys els càrrecs, sinó els alumnes. El seu tercer acte d'indignitat i, encara més, d'extrema covardia és que, per ocultar les dues indignitats anteriors, ha fet entrar la violència policial perquè ataquessin els qui haurien de ser la seva gent.

NB: No puc deixar de precisar que la indignitat s'agreuja quan sabem que la força de la violència s'exerceix des de posicionaments que es troben als antípodes del coneixement universitari. Ho explicava en aquest post:

Comentaris

  1. Molt d'acord. Vaig viure en primera persona COM es van viure els esdeveniments des de la perspectiva dels que ens manifestàvem. Amb les hores, crec que varen haver-hi errades en la manera de procedir de tothom: manifestants, govern de la Universitat de Girona, mossos d'esquadra, cobertura de la notícia per part d'alguns mitjans... Però és ben cert que la situació no l'hem engegat estudiants, docents i personal; però això no pot quedar així. La classe política HA de donar la cara. No ens el menjarem pas! Només que facin el mateix que en els periodes electorals, en que s'afanen en saludar i abraçar-se amb tothom que troben pel carrer. Ara no els demanen aquesta falsa efusivitat; només que expliquin què estan fent i per què ho fan. En el cas dels problemes a la Universitat, encara espero que algú del Gobern de la Universitat es dignés a sortir a fora a interessar-se per la situació, per els motius que portaven a la gent a manifestar-se i sobretot, a sant de què, NO ens van deixar participar en un acte de cel·lebració del 20è aniversari. Què passa, que només som bons per pagar matrícules, impartir docència i fer allò que s'ens demani, i la resta ens va massa gros? El cor de la Universitat és la Docència i la Investigació. Són els estudiants i els professors. On eren convidats en aquest fatídic acte?

    ResponSuprimeix
  2. Molt d'acord amb vostè... Jo he fet la meitat dels estudis a la UB, tot just quan va passar tot el tema d'ocupar la facultat, manifestacions, etc... i mai pensava que el Claustre s'ompliria d'antiavalots, no veia capaç a ningú de fer res semblant. Li deixo l'article que vaig escriure ahir, no a mode de publicitat sinò per complementar visions: http://ahhhnais.blogspot.com/2011/12/sobre-els-fets-ocorreguts-el-16-de.html

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

EL MACBA I L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: PROPOSO UN ARMISTICI

REVOLUCIONARIOS DE SALÓN

Las nuevas tecnologías han promovido un nuevo comportamiento, una nueva implicación del sujeto con la sociedad, lo que quiero llamar “los revolucionarios de salón”. Me refiero a aquella creciente especie de individuos que juzga, recrimina e incluso demoniza a los otros desde el muro de Facebook, desde su twitter, desde las más variadas pantallas y dispositivos, pero que siempre lo hacen sin ningún contacto con la realidad. Lo del salón es una metáfora. En ocasiones, la gente va en el metro y divulga a través de sus cuentas sus impresiones sobre lo mal que va el mundo, pero si levantasen la vista de su pantalla de móvil podrían comprobar que a su lado viaja gente real. El salón es, digamos, el aparato.
Me aterran los revolucionarios de salón en lo político. Aquellos que demonizan a las formaciones políticas que han ocupado ayuntamientos, que acceden desde abajo al poder para transformarlo, que están cambiando las cosas o que lo intentan, pero ellos siempre encuentran fallos, grietas. Y …

Bibiana Ballbé com a símptoma. ¿La cultura de la riota?

No conec la Bibiana Ballbé. I no hi tinc res en contra. Vagin per endavant aquests aclariments. Però la prenc a ella com a símptoma d’una mena de síndrome que tal volta s’estigui apoderant en els darrers temps de l’àmbit cultural català en el seu terreny institucional: en podríem dir la cultura de la riota o, potser, la síndrome de la frivolitat. M’explico. Fa pocs dies s’acaba de confirmar que la periodista Bibiana Ballbé col·laborarà en el nou projecte de centre cultural de Santa Mònica, a Barcelona. Ara sabem que només hi col·laborarà, fa uns dies s’havia dit que havia de dirigir el centre, corre el rumor intens que ella ja ho havia anunciat als seus íntims, però que la conselleria es va fer enrere. Diuen que la seva participació en la nova trajectòria de Santa Mònica ha de consistir en “indagar en nous formats que expliquin la cultura de forma innovadora”(sic). Explicar la cultura de forma innovadora? Però és que la cultura s’ha d’explicar, jo pensava que més aviat es transmetia i…