PENSACIONS

Es torna a parlar del MACBA, però no per censures monàrquiques o per ingerències polítiques, sinó perquè hi ha un nou director. El nomenament de Ferran Barenblit i la il·lusió o l’esperança amb què l’hem rebut alguns davant de les catàstrofes ocorregudes en els darrers temps al museu, potser hagi impedit que s’hagi subratllat tal com es mereix l’exposició “Espècies d’espais”, que ha comissariat Fede Montornés. No hi fa res, l’exposició estarà oberta fins a finals de gener del 2016. I hi haurà temps de tornar-hi. Ara, que hem tornat a sentir veus que clamen contra la presumpta impenetrabilitat de l’art contemporani, i dels seus “curators”, potser caldria visitar la mostra del MACBA per posicionar-se. A alguns ens fa mandra, és veritat. Que la societat accepti com a normal el llenguatge críptic de la ciència, de la medicina, de l’administració pública i fins i tot dels manuals d’instruccions dels electrodomèstics, però que quan entra a un museu vulgui que tot sigui planer, ce

El artículo que sigue se publicó en su versión original en catalán en Vilaweb. Lo podéis leer aquí . He querido traducirlo al español en mi blog por si puede ser de interés. Yo no quiero ser español. Podría dar muchas razones y explicar que la cosa no va de sentimientos o de sensaciones — “Dans la sensation on prend ce qui vient; Dans le sentiment on intervient.”, decía Artaud—; la cosa va de convicciones, de argumentos políticos, históricos y, sobre todo, culturales. Pero no es necesario que lo haga, a estas alturas esto sólo serviría para que los que no quieren ser españoles como yo se sintiesen más o menos representados por mis palabras y los que quieren continuar siéndolo pudiesen esgrimir razonamientos que rebatiesen los míos. Es la lógica del debate inteligente: tener opiniones y defenderlas con argumentos que respeten los del contrario, y viceversa. Acabo de escribir argumentos respetuosos, no rebuznos (que si Artur Mas nos ha sorbido el seso a todos los independentistas,