PENSACIONS

Vull fer una reivindicació de la boira. Sí, heu llegit bé: una reivindicació de la boira. Ja m’estic imaginant la reacció d’alguns lectors: què dius?, però que estàs sonat? Encara que no ho sembli, aquesta vindicació de la boira té a veure amb una reivindicació més grossa: reivindicar la boira és reivindicar Ponent. De vegades, a pesar dels propis ponentins. Us penseu que la gent de l’Empordà està enamorada de la tramuntana, que no els molesta que hi hagi dies que, quan surten de casa, se’ls encasti al rostre un vent iracund? Però mentre que la tramuntana forma part de l’imaginari català positiu, fins a l’extrem de fer veure que genera dosis d’artisticitat inigualables, la boira no deixa de ser un element atmosfèric malvist.  Ai, caram! I si això ho canviéssim?   I és que la boira plora, ningú la vol, els qui la pateixen perquè es va introduint en les nostres vides lluny dels tòpics arcangèlics (el color, la nitidesa, el sol...); els qui la visiten ocasionalment perquè de...