En la cultura catalana estan passant moltes coses. I de manera accelerada. I no les veiem venir. Tenim la sensació que no controlem en absolut els canvis d'estructura propiciats pel nou govern: el nou CoNCA, la llei de finestra única, Arts Santa Mònica, el MACBA com a motor de tota la contemporaneïtat (sic), el Canòdrom descanodromitzat... El que passa és que el nou govern tampoc les controla. Ho intueixo, ho sé: el Conseller Mascarell d'ara, el conservador, fa veure que té un pla i que tots els canvis obeeixen a aquest pla, però no és cert, improvisa, ara retalla per aquí, ara anuncia una iniciativa, demà la contradiu, tira endavant un pla estratègic de la cultura per al 2021, però no concilia estratègies per avui o per demà... No, el conseller Mascarell d'ara, el conservador, no té un pla. Diu frases grandiloqüents, això sí, com aquesta tan tronadora que diu que "la cultura és el principal petroli i matèria primera del territori català", però és que el conseller Mascarell d'abans, el progressista, frases com aquestes també les deia. I també feia veure que tenia un pla, però tampoc no el tenia. Si hagués tingut un pla aleshores, quan era membre de governs progressistes, amb els anys que es va passar manant en càrrecs públics, alguna cosa hagués deixat establerta que ara, quan ha passat a ser membre d'un govern conservador, no hauria de tocar. Vaja, em sembla a mi. I, si m’equivoco, és que els polítics que es mantenen en el poder durant tant de temps sense deixar cap mena de petja és que són un frau.
En la cultura catalana estan passant moltes coses. I ningú no les controla, em sembla. Improvisen. Aleshores, si això fos cert, el petroli, si n’hi ha, rajaria sense control. I això seria bo, què millor que la cultura desbocada, els artistes, els escriptors i els pensadors oferint el millor de la seva obra per a la societat. Però, no en enganyem, una cosa és que el conseller Mascarell --el d’abans i el d’ara-- no tingui cap pla i una altra que deixi fer. No, el seu propòsit és fer passar el petroli per un embut, el de l’administració. I retenir-lo, emmordassar-lo, aconseguir que, com ja va dir Fumaroli en el seu llibre L'État culturel, a propòsit dels polítics que es dediquen a la cultura, es parli més d’ell que dels seus administrats, és a dir, que la gent conegui abans les seves frases que la dels artistes que hauria de protegir. Ell no té un pla, el seu president, Artur Mas, tampoc, que encara és pitjor. Però el que ells no tenen en compte és que el petroli és molt inflamable. I, quan se’l força d’una manera tan continuada, una guspira…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada