Passa al contingut principal

ENFONSEM EL MACBA!


Fa molts pocs dies, gairebé hores, publicava aquí un text titulat “Salvem el MACBA!”.

Avui, després dels fets ocorreguts, no se m’acut res més que dir que 
“ENFONSEM EL MACBA!”. 
Enfonsar-lo, sí, perquè aquesta serà l’única manera de reflotar-lo.

Aquesta estructura del museu d’art de contemporani de Barcelona, que ho és de Catalunya, no pot durar ni un minut més. Aquí dessota trobareu la composició del Consorci del MACBA. Fixeu-vos, fixeu-vos si-us-plau, en qui ha decidit la sort del nostre equipament insígnia, tots o una part d’ells: polítics, funcionaris i empresaris. Quants artistes hi ha al Consorci del MACBA? Quants professors d’universitat? Quants crítics? Quants museòlegs?
Per què Jaume Ciurana, Ferran Mascarell, Jordi Sellas, el Comte de Godó, Àlex Susanna i tants d’altres tenen la capacitat de decidir i ningú dels que treballen en el sector no hi té ni vot ni encara menys veu.

Això s’ha d’aturar! 

Prou a què els ignorants de les arts decideixin sobre les arts.

Enfonsem el MACBA i tornem-lo a construir des de la solvència artística i cultural, no des de la misèria de la política i de la burocràcia.
NB: Cas a banda és el cop de teatre final de Bartomeu Marí. Quina pena que hagi permès aquesta jugada perversa, putrefacta. Primer acomiada a Valentin Roma i Paul B. Preciado, als quals només se’ls pot acusar d’haver fet la feina per la qual havien estat contractats, per després acceptar la seva dilapidació pública. 

COMPOSICIÓ DEL CONSORCI DEL MACBA
President
Artur Mas i Gavarró

Vicepresident primer
Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Vicepresident segon
José María Lassalle Ruiz

Vicepresident tercer
Leopoldo Rodés Castañé*

Vocals
Generalitat de Catalunya
Ferran Mascarell i Canalda*
Pilar Pifarré i Matas
Joan Pluma i Vilanova*
Jordi Sellas i Ferrés*
Claret Serrahima i de Riba
Àlex Susanna i Nadal*

Ajuntament de Barcelona
Josep Lluís Alay i Rodríguez*
Jaume Ciurana i Llevadot*
Marta Clari i Padrós*
Llucià Homs i Capdevila*
Ramon Massaguer i Meléndez
Jordi Martí i Grau

Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Elena Calderón de Oya
Pedro de Esteban Ferrer*
Javier Godó Muntañola, comte de Godó
Ainhoa Grandes Massa*
Marta Uriach Torelló

Ministeri de Cultura
Jesús Prieto de Pedro
Begoña Torres González*

Interventora
Gemma Font i Arnedo*

Secretària
Montserrat Oriol i Bellot* 

Comentaris

  1. Anònim23 de març del 2015, a les 16:07

    Tant de bo sigui reflotable i no es converteixi en el Titànic de l'art contemporani català...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES APUNTS RÀPIDS SOBRE ÀLEX SUSANNA

     [Recupero el meu primer blog, Pensacions, que fa temps vaig mig buidar i que tenia adormit des de fa anys. La notícia de la mort d’Àlex Susanna m’hi ha portat.]  1. És bonic comprovar l'allau de missatges de consternació que han envaït les xarxes arran de saber-se la mort de l'Àlex Susanna, tant pels que sabíem que estava molt malalt com pels qui haurà estat una sorpresa. Això només pot explicar-se pel seu tarannà conciliador. I és que l’Àlex va jugar amb el favor del poder, o d’un cert poder, però no va convertir-se en un titella de partit (com un que ara em ve al cap), sinó que va fer servir aquelles posicions de poder per a posar en marxa una concepció cultural exigent. Un home de vasta cultura amb uns propòsits ambiciosos.   2. Quan un parla d’un mort, sol acabar parlant d’un mateix. És una estratègia insana, però jo ara la practicaré, no per parlar bé de mi, sinó d’ell. L’Àlex i jo ens coneixíem de fa molt temps, però mai havíem treballat junts i,...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Bibiana Ballbé com a símptoma. ¿La cultura de la riota?

No conec la Bibiana Ballbé. I no hi tinc res en contra. Vagin per endavant aquests aclariments. Però la prenc a ella com a símptoma d’una mena de síndrome que tal volta s’estigui apoderant en els darrers temps de l’àmbit cultural català en el seu terreny institucional: en podríem dir la cultura de la riota o, potser, la síndrome de la frivolitat. M’explico. Fa pocs dies s’acaba de confirmar que la periodista Bibiana Ballbé col·laborarà en el nou projecte de centre cultural de Santa Mònica, a Barcelona. Ara sabem que només hi col·laborarà, fa uns dies s’havia dit que havia de dirigir el centre, corre el rumor intens que ella ja ho havia anunciat als seus íntims, però que la conselleria es va fer enrere. Diuen que la seva participació en la nova trajectòria de Santa Mònica ha de consistir en “indagar en nous formats que expliquin la cultura de forma innovadora”(sic). Explicar la cultura de forma innovadora? Però és que la cultura s’ha d’explicar, jo pensava que més aviat es transmet...
67 comentaris
Més informació

LA TURISMOFÒBIA AL MIRALL

Per raons que ara no explicaré, que no em pertanyen només a mi, vam haver de venir a ciutat d’improvís i vaig deixar tot de coses a Belltall. Ahir vaig anar a Barcelona per comprar medicaments que em faltaven (i un pijama, que Cornellà fa temps que ha passat a ser segona residència) i em vaig trobar amb una munió de persones que deambulaven pels carrers de la metròpoli. La majoria eren turistes. I com ho sé, això? A banda d’altres símptomes inequívocs, perquè els turistes baden.   Sí, sí, la característica principal del turista és que s’abstreu, s’encanta davant de qualsevol cosa que pels autòctons és irrellevant. I si tu tens pressa o vas a fer alguna cosa concreta, el turista que bada esdevé un obstacle. I quan hi ha molts turistes, però molts, que baden, els obstacles es multipliquen de manera exponencial.   I mentre em trobava en aquells embussos propiciats pels que baden (davant d’uns músics de carrer, d’un grup de joves que ballen i la rotllana que originen ocu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació