PENSACIONS

Es torna a parlar del MACBA, però no per censures monàrquiques o per ingerències polítiques, sinó perquè hi ha un nou director. El nomenament de Ferran Barenblit i la il·lusió o l’esperança amb què l’hem rebut alguns davant de les catàstrofes ocorregudes en els darrers temps al museu, potser hagi impedit que s’hagi subratllat tal com es mereix l’exposició “Espècies d’espais”, que ha comissariat Fede Montornés. No hi fa res, l’exposició estarà oberta fins a finals de gener del 2016. I hi haurà temps de tornar-hi. Ara, que hem tornat a sentir veus que clamen contra la presumpta impenetrabilitat de l’art contemporani, i dels seus “curators”, potser caldria visitar la mostra del MACBA per posicionar-se. A alguns ens fa mandra, és veritat. Que la societat accepti com a normal el llenguatge críptic de la ciència, de la medicina, de l’administració pública i fins i tot dels manuals d’instruccions dels electrodomèstics, però que quan entra a un museu vulgui que tot sigui planer, ce...

El artículo que sigue se publicó en su versión original en catalán en Vilaweb. Lo podéis leer aquí . He querido traducirlo al español en mi blog por si puede ser de interés. Yo no quiero ser español. Podría dar muchas razones y explicar que la cosa no va de sentimientos o de sensaciones — “Dans la sensation on prend ce qui vient; Dans le sentiment on intervient.”, decía Artaud—; la cosa va de convicciones, de argumentos políticos, históricos y, sobre todo, culturales. Pero no es necesario que lo haga, a estas alturas esto sólo serviría para que los que no quieren ser españoles como yo se sintiesen más o menos representados por mis palabras y los que quieren continuar siéndolo pudiesen esgrimir razonamientos que rebatiesen los míos. Es la lógica del debate inteligente: tener opiniones y defenderlas con argumentos que respeten los del contrario, y viceversa. Acabo de escribir argumentos respetuosos, no rebuznos (que si Artur Mas nos ha sorbido el seso a todos los independentistas,...

"La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota  de tot el nostre sistema cultural" Federico Fellini Acaba d'anunciar-se que a TV3 hi haurà canvis. Però que ningú no s'esveri: es mouen peces del tauler perquè tot segueixi igual. Així ho deia amb encert el titular de Vilaweb: "Intercanvi de rol  dels principals presentadors de TV3" . És a dir, "más de lo mismo", però els qui estaven al matí passen a la tarda i els qui estaven a la nit sortiran el migdia. Això és canviar? Rotundament, no. I això que la televisió pública catalana en necessita, de canvis. No em refereixo, però, a canvis superficials, a les persones que condueixen els programes. No, el problema no són els rostres, sinó les substàncies. Bé, el problema no són els rostres, però són un símptoma alarmant: l'ús i abús de la figura de l'Helena Garcia Melero ("la Generalitat al teu costat"), per exemple, no deixa de demostrar la falta d'agilitat i la ...

Estava jo il·lusionat amb els canvis que s'han produït en les darreres eleccions; il·lusionat, en primer lloc, pels canvis mateixos, pel que suposen d'acabar amb l'empoltroniment de tantes i tantes persones que, gregaris de la quotidianitat, es pensen que el seu lloc de treball o el seu càrrec públic és vitalici o, pitjor i tot, que allò que fan està bé pel simple fet que ho estan fent des de fa tants i tants anys. Estava especialment il·lusionat amb els canvis a l’Ajuntament de Barcelona, i també en bona mesura intrigat per com portaran a terme aquesta nova política “comunal”, com hauran d’enfrontar-se a tots els altres, els empoltronits i els qui ho han estat. I en la cultura? Estava pensant amb el nou paisatge il·lusionant que s’obre o pot obrir-se en la política cultural de la capital catalana després d’anys i anys de polítiques socialistes i d’aquests quatre anys convergents. Pensava que, per fi, implantaran als equipaments municipals i de la Diputació la nece...

                                       Pintada a la facultat de Lletres de la UAB. Ben segur que aviat la faran esborrar                                        perquè les autoritats universitàries volen les facultats asèptiques com un hospital. Fa poques setmanes que a la facultat de lletres de la UAB tenim nou equip de deganat. El que lidera Joan Carbonell Manils. Una de les seves primeres accions va ser repintar algunes parets de la facultat, pensava que era una herència de la seva predecessora, la qual s’havia entestat a tenir una facultat blanca i polida, com si el coneixement pogués ser asèptic i neutral, tal com vaig denunciar en un altra ocasió . El nou degà, però, acaba d’enviar al personal de la facultat un missatge, a propòsit dels dies de vaga convocats aquesta setmana ...

Després dels episodis lamentables que va protagonitzar el MACBA (censura, acomiadaments injustos, els polítics mirant cap a una altra banda, tancament del programa d’estudis acadèmics...), ara estem en la fase del silenci, el pitjor escenari que ens podíem trobar: ningú no diu res, NINGÚ no diu RES. És per això que tothom fa càbales, unes seran bones, unes errònies. Vet aquí un resum: Diuen que ara mateix el MACBA està sent governat pel gerent de la institució des del 2008, en Joan Abellà; diuen que és ell qui està prenent decisions que mai no li pertocarien, com retardar (o anul.lar?) l’exposició que ja s’havia d’haver inaugurat dedicada a Sergi Aguilar i que havia de comissariar Valentín Roma. Diuen que, més encara, està cancel.lant compromisos que ja s’havien adquirit... Però aquests supòsits no poden ser veritat, veritat?, és impensable que un gerent prengui decisions d’aquest tipus... o sí? Diuen, com a contrarèplica, que no és exactament veritat tot el que suposar...